Seixanta preguntes previsibles sense resposta clara a Google i Wikipedia

  1. Reconeix la Constitució Espanyola la llibertat d’empresa en el marc de l’economia de mercat?
  2. L’economia de mercat comporta, per definició, situacions de concurrència i competència en l’oferiment o la demanda de productes i servicis?
  3. Estem, per tant, en un sistema de Competència? 
  4. On hi ha Competència, hi ha competidors?
  5. On hi ha competidors, tot s’hi val?
  6. O cal establir-ne normes i arbitratges?
  7. Arbitrar entre interessos oposats i competidors, és una de les funcions primordials de les administracions públiques?
  8. Existeixen interessos oposats entre les poblacions de territoris diferents?
  9. Existeixen interessos oposats entre sectors (de producció, comerç, servicis, etc.)?
  10. I dins de sectors (entre grups empresarials, entre productors i consumidors, entre tots aquests i altres grups de pressió, etc.)?
  11. Despertaria sospites que l’àrbitre d’un encontre de futbol fóra un jugador, el propietari, etc… d’un dels dos equips contendents?
  12. L’administració, la responsabilitat política (diguem-li ministre, conseller, regidor, etc.), d’un sector, l’ha d’exercir algú del sector perquè només des de dins del sector se coneix el que s’ha de fer?
  13. A tots els sectors?
  14. Podria, ni que fóra remotament, despertar alguna sospiteta que l’arbitratge dins un sector l’exercís algú d’una part del sector?
  15. Se’l podria considerar “jutge i part”?
  16. El sector de la Defensa Nacional ha de ser administrat, ministrat, per algú del sector?
  17. Un militar?
  18. Un fabricant d’armes?
  19. Impulsaria açò la Defensa, per tant la pau, o el consum (mai millor dit) d’armament i efectius (mai pitjor fet)?
  20. L’administració de l’Agricultura, l’Alimentació, la gestió dels Recursos Naturals, ha de ser exercida per un llaurador o un pastor, que coneixen fins al detall més ínfim de la Natura que respiren cada dia?
  21. Asseguraria açò optimitzar la qualitat de l’alimentació de la ciutadania?
  22. I si ho fera un industrial de l’Alimentació?
  23. I un animalista?
  24. O un ecologista?
  25. L’Ensenyament, ha de ser arbitrat per un professional de la docència?
  26. Per un alumne (que són molts més en nombre i els més interessats en el seu bon resultat)?
  27. Per la indústria editorial que genera i mou molts més diners?
  28. Quan a l’ordre públic, què us pareixeria que hi fiquéssim un narcotraficant com a responsable d’interior (ningú com ells coneix el “sector”)?
  29. O no han demostrat la seua gran capacitat d’organització empresarial i gestió comercial creant imperis financers des del no-res?
  30. No són capaços de controlar autèntics batallons de gent armada amb una disciplina a prova de bombes?
  31. O, com a ministre de Comerç un venedor d’enciclopèdies perquè, estos sí que en saben de vendre?
  32. Com a ministre d’indústria un mecànic d’una línia de fabricació de plàstics, molt coneixedor de les seues màquines i els olis i recanvis que els hi calen en cada moment?
  33. I la Sanitat? Ai las, la Sanitat! Per començar, cal definir molt escrupolosament: què és el sector?
  34. La Sanitat… són els metges?
  35. Els qui cobren del públic i del privat?
  36. Els Col·legis de Metges?
  37. Els numerus clausus universitaris?
  38. I perquè no els farmacèutics?
  39. O els laboratoris farmacèutics?
  40. O les fabricants de materials sanitaris?
  41. I les Mútues?
  42. I els usuaris? els usuaris, no som sector sanitari? no hi hem de pintar res?
  43. No som els qui ho paguem i els qui ho patim tot?
  44. El responsable territorial (estatal o territorial), ha de ser un metge perquè els metges sí que en saben de sanitat?
  45. Ha de ser un representant dels col·legis gremials de farmacèutics perquè aquests sí que sabem on van una bona part dels diners de la Sanitat?
  46. O un industrial farmacèutic i sanitari perquè, a més a més de produir, les seues corporacions empresarials investiguen i alleugen el futur? Quin? de quina corporació empresarial?
  47. Podem entendre, tal com ho fa el diccionari, que el Corporativisme és la tendència abusiva d’un grup o d’un sector professional a la defensa dels drets o dels interessos corporatius?
  48. Podria ser que alguna de les preguntes formulades fins a ací us hagués evocat, ni que fóra de biaix, certs corporativismes?
  49. Tenen força i poder col·legis i associacions professionals com les dels farmacèutics, advocats, metges, arquitectes, periodistes, etc.?
  50. Podria sonar, si aquest poder existís, a sòlides escorrialles de la vida gremial medieval?
  51. Són sempre compatibles i no contradictoris els interessos privats i els de la ciutadania en general?
  52. Les necessitats que han d’atendre les administracions públiques són les dels “sectors” o són les del conjunt de la ciutadania?
  53. Potser cal plantejar-se si, com diu algú, …necessitem una capa de polítics que actuen com a corretja de transmissió entre els tecnòcrates i la gent?
  54. Ha de ser aquesta la funció o un dels papers dels polítics, transmetre decisions -que no han pres ells- a la gent que tampoc les ha pres?
  55. Què ha de ser prioritari en l’exercici de la funció pública (ja no me referisc a polítics electes, ara ho faig a funcionaris assentats), la visió centrada només en la carrera personal del funcionari, l’ascens a la jerarquia, o el servici públic?
  56. La projecció de la carrera del funcionari, ha de monopolitzar converses, encapsular ideologia i conformar vides per damunt de l’atenció a l’usuari ?
  57. Existeix l’usuari de la cosa pública?
  58. Totes aquestes preguntes, corresponen a fal·làcies polítiques i funcionarials?
  59. S’ho val fer visibles preguntes previsibles?
  60. Ha de ser aquest el nostre clam?: ¿Qué hay de lo mío?