Autora: Temerosa de Déu (pseudònim)

Avui és quinze de febrer i m’he alçat promptet. Esta nit he dormit molt poc i no valia la pena seguir al llit donant voltes i donant-li voltes a tot el que me passa pel cap.

Després de dutxar-me i arreglar-me una miqueta, he eixit veloç cap als bancs. Primer als caixers, per llevar tants diners en efectiu com he pogut, després a dins, a demanar el canvi d’oficina dels comptes. A la de Morella en el cas d’un banc i a la d’Alcanyís en el cas de l’altre, una a cada lloc per si les mosques, que no està la cosa per despistar-se.

La pandèmia, el virus i el confinament m’han pillat treballant a Barcelona. Just ahir van ser les eleccions i estos partits independentistes, que són gent molt cuplidora, no tardaran res a proclamar tot lo que han dit que proclamaran. Escaldats com estan del que va passar fa tres anys, ara ho faran de pressa i corrents, no fóra cas que la meitat d’ells s’ho volgueren repensar. M’ho ha dit el Sr. Enric, el de l’àtic, que treballava a la IBM i d’estes coses se n’entén, que esta volta van molt de veres i que açò no ho para ni la UNESCO ni la FAO.

I, què voleu que vos diga? A mi, açò d’eixir del Reino de España i, per tant, d’Europa i quedar-nos sense l’euro me fa entrar un pànic que no me deixa dormir de matinada. Tu saps?, diu que, com no tindrem l’euro, tindrem una bossa de contra-monedes (o potser se’n diu criptomonedes?), que segur que és lo més modern que hi ha avui dia per eixos móns i que aixina Catalunya se farà a saber de rica. Açò al Sr. Enric Gol li ho va dir un amic seu que li diuen Pere Bielsa, un activista molt ficat en eixos grups que estan en tot contínuament i se n’enteren, sempre al dia, del darrer detall. Xeic! jo no me n’entenc res de tot açò, però me fa un no sé què, que no me’n refio. Pareix que tots estos n’estan molt enterats, però a mi les cicatrius que tinc pel cos, sobretot la de l’apèndix, me marquen mal temps.

Tan prompte com puga, quan passe este confinament, i abans que vingue el següent, me’n torno al poble amb el grapat d’euros que he llevat avui dels caixers, me tanco a casa i que siga el que Déu vulga. I a vore si puc dormir bé a les nits i, sobretot, les matinades. ¡Què llargues me se fan pensant en les contra-monedes eixes!

Dona!, me dic jo mateixa, l’euro, si més no, té la garantia del Banc Central Europeu, que seran una colla d’arreplegats, d’esgarramantes, de classistes i d’ineptes si tu vols, però, per poc que siga, aparenten una miqueta de garantia. En canvi, les contra-monedes, ¿qui mos les garanteix? ¿què mos garanteix? ¿qui mos ha de defensar de qualsevol moviment especulatiu? ¿com sabem que de ser els més rics del món avui no passarem demà a ser-ne els més pobres?

No fa fred, però el cel està grisós i fa un ventàs desagradable. No m’he entretingut un moment i he corregut cap a casa, a amagar els bitllets a un raconet on no els trobarà ningú, és clar que no diré on els he amagat, tampoc a vosaltres, que sempre hi ha qui, al tercer o quart combinat, xarra més del compte.

Curiós país este que, en comptes d’organitzar les votacions en un dia laborable i donar festa per tal de motivar els electors a anar votar, les organitza en diumenge i dóna festa l’endemà. Bé, és de veres que calia llimpiar i desinfectar tots els locals on s’havien fet les votacions, però no em digueu que no és, si més no, ben singular tot això. Els quartos a mà i ben amagats, ja puc estar un poc més tranquil·la.

Vaig a fer-me una cerveseta, a casa és clar, que són quasi les onze i els bars ja són tancats. I no vull esperar-me a que tornen a obrir a l’una. Just faig el primer glop i vet ací que sona el telèfon, el fix, el de casa, no el mòbil. ¿Qui serà a estes hores? Resulta ser el Francesc (antigament Paquitu) Llovet (aixina, amb v baixa), una de les ànimes en pena que s’apareix cada nit a la Meridiana. S’acaba d’alçar i està molt nerviós. Els seus (com tres o quatre partits més) han guanyat les eleccions, l’efecte òptic creat per les dos o tres escissions que han patit darrerament amaga el fantàstic resultat obtingut. Ells i els seus companys de navegació han de fer govern i, aquest cop sí, fer tot allò que han de fer perquè la Història ho fa inevitable i és la voluntat de tots plegats. Li aguanto el míting vint-i-tres minuts i quaranta dos segons, avui ha estat moderat.

Com no era qüestió de deixar escalfar o fer malbé la cervesa, jo he anat bevent i, sense escoltar-lo, pensava en la historia d’en Francesc. Quan era el Paquitu, era l’estudiant temut i defugit pels companys perquè tothom n’estava segur que era un policia infiltrat. Jo no el coneixia encara, que sóc molt més jove i me’l vaig trobar a la feina quan ell ja era gran; si ho sé és perquè ell mateix m’ho havia dit. Histriònic, servicial i bocamoll, vehement i treballcohòlic, jo ja l’he vist militar a tres o quatre partits o sindicats diferents.

Quan arribaren els temps d’afillar-se a la coalició única, com tants d’altres de la seua generació, girà noranta graus i s’immergí, cos sencer i pensament meridià, a la nova causa. Com tants d’altres, universitaris molts, en la punyetera vida va fer la més mínima intenció d’alfabetitzar-se en la seua llengua pròpia. Aleshores no lluïa i ara els revela analfabets. La sort que tenen -avui dia- és que, per a ser actiu als debats populars, no cal més que reenviar contínuament tot allò que se rep; amb això s’assegura l’ortografia i, com a recurs, sempre pot encomanar-se al traductor del buscador informàtic més famós. En últim terme, sempre hi ha el recurs d’obsequiar els lectors i els amics amb lamentables neortografismes, com ara moltas merçès, que fa molt català perquè inclou una ç tan trencada com l’ortografia.

La seua arenga, els pensaments de tots dos i la meua cervesa han acabat els seus moments de manera perfectament sincronitzada, de manera que, amb tota la gentilesa que li dedico -és una bona persona i fou un gran professional- m’acomiado cortesament i l’emplaço a trobar-nos més enllà de la fi del confinament. Ja quasi arriba l’hora de començar a fer-me el dinar. TEMOROSA DE DÉU, de tot en general i sobretot del Dimoni, encenc el foc.

Post Views: 1