Al diccionari encara estan les paraules: discerniment, anàlisi, judici, coneixement, percepció, intel·ligència, comprensió, enteniment, lucidesa, etc… Totes elles ens transporten a la consideració de les més altes funcions de la ment humana en exercici. Ens ajuden a esbrinar i a saber, tant com es pugue, el que sí i el que no, el que cal i el que no cal, el que convé i el que no convé, el que és bo i el que és roïn, el que s’ha de fer i el que no; és a dir, allò que en diem ús de raó i que suposem en qualsevol persona madura. També ho solem expressar d’una forma més simple: saber distingir entre el bé i el mal.

Els diccionaris no fan la vida, perquè el noms no fan la coses; i quan ens posem a la realitat, tots estos conceptes queden, sovint, enrarits, emboirats i enfosquits amb tot l’aspecte d’haver desaparegut.

Davant la buidor de la niciesa es fa necessari apuntar-se al que pugue donar seguretat, a la tribu, al clan, al grup on és fàcil trobar-se bé i sentir-se bo, tant més com més poder ostenta la colla i on, en la majoria dels casos, s’intenta que tot quede ben tapat pel mantell de l’autocomplaença i l’absència d’autocrítica, cosa que s’expressa inconscientment -o molt pitjor, si és conscient-, amb el següent sil·logisme.

1.- Tot el que fem és un èxit

2.- Tot ho fem (=controlem) nosaltres

Conclusió: Tot és fantàstic i oh-lai-là quina fresca hi feia…!

NOTA: El control i l’eficàcia ni són el mateix ni s’acompanyen, més bé solen ser inversament proporcionals.

Julià Pastor

Post Views: 4