Sempre havia sentit dir i, en moltes ocasions, s’ha comprovat que una persona de paraula era una persona autèntica i com cal. Hom se’n podia refiar.
Com que els temps canvien i hem d’anar endavant, es fa necessari, cada cop més, evolucionar i posar-se al dia. Les coses, ara, s’han de matisar i la paraula ja no val aixina de sec a sec. Ara s’estilen més els qualificatius i les modulacions. Eixa nova actitud dóna lloc a noves tipologies.
Hi ha persones de paraula variable (segons què, com i quan). També trobareu gent de paraula intermitent (ara sí, ara no). És força abundant el tipus de persones de paraula amnèsica (han perdut la memòria, no els conste, no en saben res o no estaven). No són menys importants els casos de paraula antitètica (sempre s’entén el contrari del que volien dir). Formen part d’un grup interessant les persones de paraula deslocalitzada (se’ls entén tot fora de context). Hi ha gent de paraula minsa (menuda i poc consistent). I abunda el personal de paraula tèrbola (no hi ha mai cap diferència entre la mala idea i l’error).
Tenint en compte tot això, seria bo mantenir els criteris retros i clàssics.
Val la pena buscar les persones de paraula………i prou. Encara n’hi ha i són de fiar.

Font imatge: biosfera.cat

Post Views: 3