Llengua

Em van ensenyar a parlar però, més que res, a escoltar i eixe és encara el meu gran vici.
Hi ha moments que les coses cansen per repetides i pesades. Vull fer referència a coses de la pronúncia de la nostra llengua en privat, en la ràdio i en la televisió, principalment per part de les generacions joves que, segons diuen, l’han estudiada a l’escola.
No puc sofrir com diuen la doble ela (ll juntes), en el millor dels casos com una i. No podrem diferenciar gai de gall ni rai de rall.
Algú em podria explicar per què no els ensenyen a diferenciar les vocals o i e obertes i tancades. De veritat que carrega molt sentir la cantarella monocorde de les dues vocals a l’estil castellà i que es dixen perdre tants significats i matisos. (Però l’erra final ha d’estar sempre).
Dóna una certa pena sentir com lligen. Que no els ensenyen a llegir en públic? A la millor pensen que el que estan dient no interessa a ningú.
M’agradaria molt que em convoiaren més i no em feren patir tant.