Joan Lluís Porcar Orihuela (Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló) juanluis@memoriacastello.cat

Narcís Tena Sales (Graduat en Història – Centre d’Estudis del Maestrat) narcists4@gmail.com

La repressió franquista va tenir com a objectiu acabar amb l’enemic republicà, aniquilar-lo en tots els sentits i el col·lectiu femení no va passar desapercebut. La violència contra les dones quantitativament va ser menor que la dels homes, però qualitativament més traumàtica atacant directament la seua forma de ser, actuar i comportar-se. Acabar amb els drets civils i polítics, i amb els espais de llibertat conquerits per elles durant la Segona República, a més de castigar-les per transgredir el model de gènere tradicional, són aspectes que expliquen les característiques que conformen la repressió franquista contra les dones.

En aquest treball estudiem a les dones dels pobles de la comarca dels Ports que van estar en el punt de mira de la justícia militar franquista des d’abril de 1938 fins finals dels anys quaranta. Mitjançant l’anàlisi de 17 procediments sumaríssims individuals i 11 col·lectius incoats per la justícia militar i custodiats en l’Arxiu General Històric de Defensa i un a l’Arxiu Històric d’Aragó, hem identificat un total de 80 dones entre aquelles encausades i les que apareixen mencionades en informes-denuncies que no són detingudes. També hem localitzat casos de repressió extrajudicial (rapats i passejos humiliants, neteja obligada de locals oficials…) a Forcall, Portell, Cinctorres o la Mata de Morella. Una repressió que fou molt traumàtica per la seua càrrega vexatòria i humiliant que hem pogut documentar gràcies a la inestimable col·laboració dels testimonis de familiars, veïns i informants que sabien de les vexacions i violència extrajudicial que van patir les seues familiars o veïnes del seu poble. L’objectiu que pretenem assolir és estudiar a escala comarcal com es va desenvolupar la violència contra les dones amb l’ocupació franquista qui foren el col·lectiu de victimaris i com s’organitzà per reprimir. A més, considerem que és molt important identificar-les localment amb nom i cognoms, ofici, edat, estat civil i àlies. En resum, donar visibilitat al col·lectiu femení afectat per la repressió en la comarca. La recuperació de la memòria de la Segona República i del que va significar el Franquisme no serà completa sense estudiar, conéixer i posar en valor la rellevància de les dones en aquell context històric i la repressió exercida sobre elles. El millor homenatge i record que podríem oferir a les dones dels Ports, és assumir aquesta memòria, perquè estiga present als nostres espais de socialització, com a símbol de tolerància i reafirmació dels valors democràtics.

Post Views: 28