Jordi Tàrrega Sangüesa

Desembre de 1937, Matías porta temps malalt. Segons l’Heraldo de Castellón de 09/12/1397, el dia 8 s’havia agreujat la seua malaltia. Sent traslladat de Morella a Castelló i visitat pels doctors Bellido i Agut, que consideren necessari sotmetre’l a una operació quirúrgica de gola, es traslladat a València en companyia del doctor Agut i companys d’Izquierda Republicana. En el mateix diari, del dia 10, s’informava que no es considerava necessari realitzar una intervenció quirúrgica, indicant un tractament perquè puga restablir-se. Dies després el seu estat s’agreuja i serà intervingut de càncer de gola a l’Hospital Provincial de Castelló, que ell havia contribuït a millorar amb pavellons nous, mor durant el postoperatori amb 52 anys d’edat, el 20/12/1937. La seua mort va causar gran consternació a Castelló i a Morella. Matías Sangüesa va morir en plena guerra ignorant el seu desenllaç i les conseqüències per a la seua família.

L’Heraldo de Castellón es fa ressò publicant una emotiva semblança sobre la seua figura política sota l’epígraf «Ha muerto Matías Sangüesa». També va publicar unes paraules d’homenatge del Consell Provincial d’Izquierda Republicana.

El funeral de Matías Sangüesa es va celebrar el 20/12 a Castelló. El cadàver va ser exposat al públic al local d’Izquierda Republicana, essent visitat per una gran multitud de persones. Es va organitzar el seguici fúnebre amb representants dels pobles de la província, una secció de Guàrdies d’Assalt va escortar el fèretre tret a muscles per veïns de Morella, la Banda Municipal i darrere d’aquesta la presidència d’honor amb el governador civil Manuel Rodríguez, l’alcalde Diego Perona, el diputat Gómez Hidalgo, Vicente Mercè pel Front Popular i Ramón Vilar pel Consell Provincial, el comandant militar, el delegat marítim, el coronel de Sanitat i el Consell Provincial d’Izquierda Republicana. En la segona presidència la família i en la tercera consellers provincials, el consell municipal del seu partit i representacions del Front Popular, darrere personalitats de tots els colors i una àmplia participació popular. La comitiva va anar fins la plaça de la Independència on el governador civil Manuel Rodríguez i el vicesecretari d’Izquierda RepublicanaMiguel Alonso Viana van pronunciar discursos lloant la seua figura. Van desfilar davant el cadàver i la Banda Municipal va interpretar l’himne nacional i himnes proletaris. El cadàver va viatjar a Morella acompanyat per la família, el governador civil i una representació del Consell Provincial d’Izquierda Republicana. Es va instal·lar el fèretre al local del partit, essent visitat per tot el poble, expressant un darrer i emotiu homenatge el governador Rodríguez abans de donar-li sepultura. El 08/01/1938, el Consell Municipal acorda donar el seu nom al principal carrer de la ciutat, dedicat fins aleshores a Blasc d’Alagó, però només va durar tres mesos per l’arribada de les tropes sublevades.

Post Views: 13