Jordi Aguilar

L’objecte de la comunicació és relatar com els membres de la família Aguilar —de malnom Milloro— dedicada al treball tèxtil des de finals del segle XIX a la Fàbrica Giner fins la seua dissolució en 1925 i convertits en especialistes d’aquesta indústria acaben sent víctimes de la repressió franquista. José Aguilar, empleat i habitant de la Colònia Giner, es lleva la vida, possiblement, en no veure eixida a les dures condicions laborals en la fàbrica. En tancar definitivament la colònia tèxtil, les tres filles de José se’n van a buscar feina a Terrassa mentre que els dos fills, Salvador i León, es queden a Morella. Salvador munta un comerç de paqueteria i León, especialista de la indústria tèxtil, treballa en diverses empreses del sector. Paral·lelament, l’empenta de la indústria tèxtil a Morella es va apaivagant en favor d’altres zones amb una ubicació geogràfica més favorable i accessible. León Aguilar i la seua neboda Amparo, filla del seu germà Salvador, treballen en diversos tallers i fàbriques. Ambdós simpatitzen amb moviments sindicals d’esquerra.

LEÓN AGUILAR QUEROL

A l’entrada dels feixistes a Morella León és denunciat per un veí del poble i informen negativament en termes molt similars l’alcalde, el Jefe Local de Falange i el veí denunciant com “pertenecer a Izquierda Republicana, afiliarse a la CNT, actuar a las órdenes de los Comités Rojos en desmanes y guardias armadas”. És comdemnat per “Auxilio a la Rebelión” a sis anys de presó que, per circumstàncies atenuants, es redueix a dos anys.

AMPARO AGUILAR SALOM

Treballadora especialista de la indústria tèxtil és jutjada junt a vint-i-vuit persones (nou dones) en un judici sumaríssim d’urgència l’11 d’abril de 1938. És acusada de pertànyer a diverses juntes i de tractar malament a la gent de dretes. És condemnada en Consell de Guerra a dotze anys i un dia per “auxilio a la rebelión”. Va passar vuit anys a la presó de Santander on les condicions de les preses eren inhumanes. Com moltes altres dones d’esquerres va pagar una doble pena: ser dona i roja.

SALVADOR AGUILAR QUEROL El 17 de novembre de 1947, al Mas d’en Bela de Baix, en un enfrontament entre els maquis i la Guàrdia Civil, mor un guàrdia i com a conseqüència són detinguts sis morellans per “encubridores i enlaces de bandoleros”. El delicte comès hauria estat allotjar-los a casa, vendre’ls menjar o, en el cas de Salvador, vendre’ls espardenyes. En interrogar-los  durament a la presó de Morella a altes hores de la nit, els van traslladar a la Presó de Castelló però, seguint un estrany trajecte, els van desviar cap a Càlig. Van parar a causa d’una avaria que van aprofitar els presoners per demanar fer les necessitats los cuales al descender del citado vehículo y a una señal convenida salieron corriendo en precipitada huida no lográndolo por impedirlo la rápida actuación de la fuerza que en voz de alto dada por el sargento declarante y no obedecerla hizo fuego sobre los fugitivos hasta darles muerte” (Llei de Fugues).

Post Views: 25