José Manuel de Antonio Otal i Ramiro Pérez Milian

L’estudi de les trinxeres del Monte del Tío Borrego (Cabanes, Castelló), efectuat l’any 2008 a causa de la construcció de l’autovia CV-10, ha posat en relleu diverses qüestions inèdites fins al moment.

En primer lloc, s’han pogut documentar arqueològicament les restes, pràcticament desconegudes, d’un sistema de fortificacions bastit per l’exercit republicà durant la primavera de l’any 1938, dins un programa destinat a contenir l’Ofensiva de Llevant.

El conjunt del Monte del Tio Borrego presenta unes característiques tipològiques singulars respecte a altres indrets coneguts a la província. Es tracta de l’únic cas documentat de fortificació a peu de carretera, pràcticament de pas “fronterer” militaritzat.  També és un cas singular des del punt de vista morfològic, com demostra la seua tècnica constructiva, amb la utilització massiva de fusta, contraposada a les més habituals del formigó armat o els simples cordons de terra i pedra. Aquesta fortificació a peu de carretera no es troba aïllada, sinó que està flanquejada per dos conjunts més, Gaidó i Coll de Cabanes, que completarien el disseny defensiu d’aquest corredor.

D’altra banda, l’objectiu general del treball ha estat realitzar una instantània del període en què es van construir i s’haurien d’haver fet servir les trinxeres, és a dir, el pas del front per les terres de Cabanes. Per a això s’ha comptat amb els propis vestigis (origen de l’estudi), amb part de la informació escrita durant aquests dies de 1938, i amb la impagable col·laboració d’Elías i Salvador Amer.

En el darrer moment s’hi ha afegit el testimoni del Tio Sant Antoni, contingut en l’obra de Guillem Tena i Vidal Petjades d’una guerra 1936-2009, el qual ha servit per corroborar l’essencial del relat d’Elías Amer i matisar aspectes que, potser a causa de la curta edat d’Elías el 1938, el Tio Sant Antoni sembla tenir més clars.

De la confrontació d’aquestes fonts ha sorgit un petit relat en tres dimensions: la dels exèrcits, la personal d’Elías (i posteriorment també la del Tio Sant Antoni), i la suggerida pel registre arqueològic. D’elles la més rica ha estat el testimoni d’Elías Amer, ja que, en la seva senzillesa, ha servit per il·lustrar les altres dues.Davant les trinxeres del Mont del Tio Borrego, buides i a mig acabar, Elías se les queda mirant i diu: “Tanta faena i per a res. Ningú va pegar ni un tiro, però nosatres vam patir molta fam aquell any, perquè se va perdre tota la collita”. Així es pot resumir la interpretació del registre material i l’estat en què es mostraven les trinxeres del Mont del Tio Borrego.

Post Views: 14