Raül Vidal Garcia i Jesús Vidal Garcia

Aquesta obra apassionant, basada en les memòries autèntiques de l’oncle del nostre avi matern, Antonio García Borràs, representa un merescut homenatge a un home valent, milicià convençut del bàndol republicà i fill del Forcall (el conegut com Tio García, o el de Gaetano) que va esdevenir malauradament testimoni real i directe de la pitjor barbàrie que mai ha viscut Espanya durant el passat segle xx : la guerra civil espanyola i la difícil repressió de postguerra.

Lluny de caure en judicis de valor tendenciosos, l’obra ofereix una lectura neutral i objectiva, que sobretot posa l’èmfasi especial tant en el periple en qualitat de soldat durant la guerra, com en el dur i llarg captiveri posterior sofert tant per ell com per tots els companys i paisans del Forcall. També, l’autor original, recorda simultàniament, i respectant el fil temporal, els fets polítics que succeïen a nivell internacional oferint un repàs acurat i detallat, això sí, amb les seves pròpies paraules, de com evolucionava la disputa entre els dos bàndols contrincants, primer de la Guerra Civil (entre els republicans i els nacionals) realitzant aportacions històriques transcendentals, entre d’altres, de la batalla de Terol i també de la de l’Ebre, i en un segon context, de la segona guerra mundial (entre els Aliats i l’Eix ).

Amb tot, el present relat posa de relleu els grans mals o perjudicis de l’ascens dels règims nacionalistes més autoritaris, i de la implantació de les autocràcies dictatorials (principalment del franquisme i nazisme), on el lector serà capaç de comprovar com de cruel pot arribar a convertir-se la condició humana per voler dominar i concentrar el poder ideològic, polític o moral.

Un assaig captivant des del seu primer full per la profunditat tant del missatge com de la marcada descripció dels fets (viscuts per ell en primera persona o escoltats d’altres companys de cel·la de les presons), així com també per l’autenticitat d’una història narrada a través de la veu i el cor tristament resignat d’un dels perdedors del conflicte. Doncs, gran part d’aquesta història queda esquitxada per la humiliació, l’amenaça dels piquets d’execució, la insalubritat, el principal enemic que suposava la fam, però, sobretot, pel sofriment físic i moral de l’agonia dels condemnats a pena de mortd’haver d’esperar la sentència final.

Al poble de Forcall es van arribar a comptabilitzar més de cent detinguts, dels quals al voltant d’uns seixanta companys van ser condemnats a penes de més de vint anys, i a banda dels trenta que van ser sentenciats a la pena capital, com van ser els casos del tio Antonio, del seu germà Francisco i del seu sogre. Així mateix, el llibre fa una important menció al tracte inhumà que rebien els presos, però també es refereix a les dones dels encarcerats, i recorda pràctiques denigrants com ara el fet de rapar-les els cabells, passejar-les pels carrers del poble i obligar-les a beure oli de ricí.

Post Views: 28