Foraster és un terme que s’utilitza a Morella amb un cert to de menyspreu, per indicar que no són dels nostres, que no són de la colla, que no n’entenen, que no tenen dret a…, que no tenen ni veu ni vot; o també, per fer valdre no sé quin drets o privilegis, per fer ostentació d’un cert estatus, per diferenciar-nos i distingir-nos dels altres, per tenir més prestigi o major consideració, etc…

Al diccionari, figuren les denominacions següents de la paraula:

1.- Forà, situat fora de la població (seria equivalent a rural).
2.- Nadiu o propi d’un poble o país diferent d’aquell on es troba.
3.- Castellà de nació o de llenguatge.
4.- Grosser d’enteniment o de comportament.

Cap d’ells no explica la sornegueria i la rialleta cínica que sol acompanyar la denominació d’origen. Potser estaria bé introduir una nova accepció al diccionari. Foraster: habitant de Foràstia. En els temps que corren, on no es pot triar el lloc de treball, on moltes vegades no es pot triar el lloc on viure, on la mobilitat és tan gran que es fa difícil saber d’on és una persona que viu en un lloc, treballa en un altre i descansa en un de diferent, segurament ens caldria definir morellà com aquell que ho vol ser, a més de disposar d’altres títols com ser-ho de naixement, d’adopció, de casament, de parentiu, d’amistat, o de simple opció voluntària.

Crec que ens fan falta morellans capaços de perdre temps i energies per Morella i considerar la participació, la generositat i les aportacions personals com a títol de morellanisme. També crec molt sincerament que no fa mai nosa ningú o, dit d’altra forma, sempre fem falta tots. És per això que es proposa un nou concepte:

Foraster, a: Persona desinteressada per les nostres coses, incapaç de col·laborar o de notòria capacitat destructiva. El lloc de naixement no és rellevant.

Julià Pastor