La vertiginosa transformació experimentada per la comarca dels Ports en l’últim segle queda palesa en els testimonis de la gent més gran, una generació que ha viscut en primera persona l’inèdit —i, potser irrepetible— torrent de canvis polítics, socials, econòmics, culturals i mediambientals que ha transfigurat el rostre d’Occident.

Arxius i biblioteques estan farcits de documentació que corrobora la versemblança d’aquesta metamorfosi. Tanmateix, no gaudim malauradament de tanta abundància pel que fa a la disponibilitat de material gràfic. El refranyer diu que val més una imatge que mil paraules, i d’ací la importància de fons com el de Josep Pascual a Morella o el de Josep Polo al Forcall, entre d’altres.

La irrupció de la fotografia va suposar un capgirament de la manera en què l’ésser humà es relacionava amb l’entorn i amb el seu propi passat. De cop i volta, els flaixos de les càmeres permetrien posar llum a un obscurantisme multisecular i despullar impúdicament les misèries de l’època.

Com no podia ser d’una altra manera, els estats van dedicar esforços ímprobes al desenvolupament d’aquesta tècnica per tal de dominar-la i traure’n profit. Així les coses, tot servint-se de l’impuls de l’aviació, a la dècada dels anys vint del segle passat es va plantejar la possibilitat d’incorporar la fotografia aèria als treballs de modernització del cadastre. És d’aquesta manera com Julio Ruiz de Alda, pioner de l’aviació a Espanya, va realitzar els primers vols fotogramètrics per a algunes diputacions, ajuntaments i confederacions hidrogràfiques.

Però és probablement el «Vol Americà» de la Sèrie A (1945-1946), emmarcat al Project Casey Janes, el qui, a causa de la seua àmplia cobertura, ofereix major interés històric. El vol va nàixer de la necessitat dels Aliats de disposar d’una cartografia adequada del continent europeu després del desembarcament de Normandia —la realpolitik, de nou, com a esperó del progrés científic. En aquell context, l’Army Map Service dels Estats Units, en col·laboració amb les forces aèries nord-americanes (USAF) i britàniques (RAF), va desenvolupar un projecte inicialment considerat d’Alt Secret atesa l’alta rellevància geoestratègica d’Espanya davant l’imminent inici de la Guerra Freda.

D’ençà del 2004 el PNOA (Plan Nacional de Ortofotografía Aérea), impulsat i coordinat per l’Instituto Geográfico Nacional (IGN), recull i actualitza periòdicament ortofotografies aèries digitals de tot el territori estatal. El 2008 s’engegà el projecte PNOA Histórico amb el propòsit de preservar i posar a disposició pública els resultats dels vols fotogramètrics promoguts per l’Administració en l’última centúria, un material d’enorme valor que ens brinda l’oportunitat d’estudiar des de l’aire l’evolució dels usos del sòl als Ports.

L’arxiu digital disponible en línia a la fototeca de l’IGN inclou, a banda de l’esmentat vol de Ruiz de Alda (1929-1930), les tres sèries de l’anomenat «Vol Americà» (1945-1968), el «Vol Interministerial» (1973-1986), el «Nacional» (1980-1986), així com d’altres més recents. Pel que fa al primer, només hi ha disponibles fotografies digitalitzades de part de la conca del riu Segura. La Sèrie A del «Vol Americà» ofereix encara una resolució molt pobra, de manera que, tot i que més contemporània, la seua Sèrie B (1956-1957) resulta més adequada per a analitzar a vista d’àliga aquell món en blanc i negre que avui gairebé hem oblidat.

La magnitud de la mutació esdevinguda queda evidenciada en el recull adjacent de fotografies, on es mostra una comparativa a ull nu del territori comarcal als anys cinquanta i a l’actualitat.

El primer exemple seleccionat és el de l’albereda de Morella, on s’hi aprecia nítidament la reforestació i la construcció de nombroses infraestructures. Val a dir que aquest espai havia romàs tradicionalment desproveït de vegetació arbòria per raons militars. La migradesa de les d’infraestructures fora de la muralla i el mal estat de conservació del convent de Sant Francesc il·lustren la pobresa del moment.

Sense abandonar Morella, i de manera anàloga, la humilitat del barri de l’Hostal Nou dels cinquanta dista molt del dinamisme de l’àrea industrial i de serveis en què s’ha convertit.

Un dels casos d’estudi més cridaners el trobem a Vilafranca, on destaca l’expansió del seu nucli urbà. La puixança industrial sui generis de la vila trasllueix en el creixement a gran escala de la zona residencial, un fet atípic als Ports. A la mateixa fotografia pot observar-se també el dràstic abandonament dels usos agraris del sòl. Així, la nitidesa de les parcel·les conreades antany deixa pas a un paisatge homogeni de límits desdibuixats on el sotabosc va recuperant el terreny que un dia li fou arrabassat.

Podrien omplir-se moltes pàgines amb altres exemples igualment dignes de menció que han deixat la seua cicatriu sobre el mapa: des de la renovació dels ports de Querol i de Torre Miró a la construcció de l’embassament d’Ulldecona, passant per la creació de parcs eòlics, de línies d’alta i molt alta tensió o de mines a cel obert com la de la vega del Moll. Deixarem, però, a la curiositat del lector l’exploració d’aquest recurs cartogràfic imprescindible per a comprendre la nostra història recent.