Des del col·lectiu Els Ports en Moviment i el Centre d’Estudis dels Ports volem manifestar el nostre rebuig al macro projecte de construcció de vint-i-dos parcs eòlics als pobles veïns de l’Aragó alhora que volem mostrar la nostra solidaritat i suport a les persones que, des d’aquests pobles, s’hi estan oposant públicament i per fer-ho estan rebent tot tipus de pressions.

Considerem que en un context de disminució continuada en la demanda d’energia elèctrica (fig. 1) i davant la negativa del Govern de l’Estat de tancar la central nuclear de Cofrents -a qui s’ha prorrogat la llicència fins el 30 de novembre de 2030-, la proliferació de projectes de grans centrals eòliques o solars només respon a interessos especulatius. El motiu l’hem de trobar en els 140.000 milions d’euros que l’Estat Espanyol rebrà en concepte del pla de recuperació a llarg termini de la Unió Europea i el programa NewGenerationUE els quals contemplen destinar-hi el 37% dels fons a lluitar contra el canvi climàtic. És ací on trobem el pastís a repartir.

Figura 1 – Font: crashoil.blogspot.com (Antonio Turiel, CSIC)

Assistim a una nova bombolla especulativa emparada en una transició ecològica i/o energètica no exempta de paranys. De la mateixa manera que anys enrere vam veure com es construïen milers de km d’AVE malgrat després alguns serveis es van suspendre per manca de passatgers o desenes d’aeroports que romanien deserts, sense avions, i on les diferents administracions autonòmiques, diputacions o ajuntaments s’hi esforçaven a fer viables unes infraestructures ruïnoses, ara ens trobem a les portes d’una altra gran operació d’especulació: la construcció de centrals eòliques i solars arreu del territori. Fruit d’això han aparegut empreses, com ara Forestalia, l’objectiu de les quals no és més que aconseguir l’aprovació de projectes per després revendre’ls a altres empreses, o fons d’inversió, que miraran de treure profit del pastís que està a punt de repartir-se.

El negoci està, doncs, en la construcció d’aquestes centrals, no en la seua futura explotació o manteniment. La prova la tenim en els elevats preus per MWh que es van pagar en el seu moment, per sobre del preu de mercat, per tal d’aconseguir quotes de territori on dur a terme els projectes. Això explica els preus desorbitats que s’estan oferint en alguns llocs per terrenys que ara mateix són rendibles en el sector del vi, per exemple, com passa al Priorat o a la vall dels Alforins. A casa nostra ho veiem en la urgència de Forestalia per obtenir l’aprovació de l’estudi d’impacte ambiental del projecte -en el qual s’inclou la línia d’evacuació que ens afecta directament- atès que, segons diverses fonts, en breu li caduca la concessió de connexió a la subestació del Fraiximeno i per la qual va pagar grans quantitats de diners el 2017. Diners que no recuperarà si abans no aconsegueix vendre el projecte tancat. Podríem dir que està a punt d’esclatar-li la bombolla que ha creat. En el cas que aconseguisca el seu objectiu, la bombolla li la passa a un nou inversor que, al seu torn, es trobarà en la mateixa situació: o ven o li esclata. El que és evident és que, tard o d’hora, esclatarà. Ací ens quedarà tota una infraestructura morta que definirà el nostre paisatge les properes dècades.

No està de més recordar que a Alemanya, on ens porten molts anys d’avantatge pel que fa a l’ús de les energies renovables, fa temps que s’han adonat de la insostenibilitat de les grans centrals eòliques o solars i aposten decididament per l’autoconsum. És per això que s’incentiva i es promou la instal·lació de panells fotovoltaics a nivell domèstic, en petites empreses o en instal·lacions municipals. Aquest és el camí que, al nostre parer, més s’ajusta a criteris de sostenibilitat: adequar la producció a les necessitats reals d’energia tot minimitzant els costos de transport d’energia tal i com implica una política d’autoconsum, al temps que s’evita la dependència de grans corporacions empresarials en una qüestió tan bàsica com és l’energia.

Centrant-nos en la part que afecta directament la comarca dels Ports, considerem que les dues propostes d’evacuació de l’energia elèctrica produïda al clúster Maestrazgo són un despropòsit a tots els nivells.

En primer lloc, pel que suposa la instal·lació d’una altra línia de molt alta tensió (400 KV) a la comarca quan ja en tenim una que entra pel nord fins a la subestació del Fraiximeno i que ja té el vist i plau de l’administració per continuar cap al sud. Que hi haja precedents no és excusa per continuar abocant-hi infraestructures d’aquest tipus. El fet que el mal ja estiga fet no és motiu per agreujar aquest mal. Aquestes línies, més enllà de l’impacte paisatgístic que generen, suposen un perill per a la població en termes de salut. A més, inhabiliten de per vida una franja de 800 m (400 m a cada costat) del territori on no s’hi podrà fer cap tipus d’activitat nova mentre la línia estiga en funcionament. És a dir, per sempre més. Tenim, doncs, unes infraestructures que no generen cap benefici al territori però que per contra hipotequen les opcions de desenvolupament d’una bona part d’ell.

En segon lloc, cal recordar que la comarca dels Ports té instal·lada, actualment, una potència eòlica de 357 MW que representa el 29% de la potència eòlica instal·lada a tot el País Valencià (1238,78 MW). No cal dir que no suposem, ni de bon tros, el 29% de la població del país, ni del territori, ni del PIB. Per tant, considerem que a la comarca dels Ports tenim més que cobertes les quotes de solidaritat energètica i interterritorial i ens trobem saturats d’aquest tipus d’infraestructures. Volem deixar clar que en cap cas qüestionem ni menystenim l’impacte econòmic que ha tingut a la comarca l’energia eòlica tant a través dels llocs de treball generats com dels fons de compensació. Ara bé, seguir apostant pel sector ens situa en un escenari de monocultiu -amb pèrdua de diversificació econòmica- alhora que entra en conflicte amb un altre sector econòmic important als nostres pobles com és el turisme. Un turisme que té entre els seus actius la gastronomia, el patrimoni cultural i ambiental i el paisatge. És evident que la proliferació de línies d’alta o molt alta tensió i l’ampliació i creació de nous “parcs” va en contra dels interessos del sector turístic i malmet els valors mediambientals d’aquest territori. No caiguem en el parany del tòpic “pa per avui, fam per demà”.

En tercer lloc, i no per això menys important, perquè les dues opcions d’evacuació suposen riscos per a la població. L’opció d’evacuació per la Mata posa en risc la salut de la població en passar a escassos 400 m del poble; l’opció de Portell-Cinctorres suposa la construcció d’una línia duplicada, paral·lela a la ja hi ha de 132 KV i, a l’igual que la primera, en el tram final, passa a menys de 200 m de domicilis habituals de veïns de la comarca. Val a dir que, en el mateix projecte, l’empresa ni tan sols contempla l’evacuació cap a una altra subestació (Mezquita de Jarque) malgrat reconèixer que té menys impacte ambiental i menys dificultats de traçat. La desestima únicament i exclusiva per qüestions econòmiques. És a dir, per a l’empresa el cost econòmic preval per sobre de la salut de la població i de l’impacte mediambiental que puga suposar per a l’entorn.

Figura 2 – Font: EIA del projecte presentat per Forestalia

Finalment, no podem passar per alt l’impacte d’aquestes instal·lacions en l’avifauna i denunciem el menyspreu per part de les administracions, en avalar-les, cap a unes zones que compten amb tot tipus de figures de protecció (ZEPA, Xarxa Natura 2000…) creades per la mateixa administració.

Per últim, no voldríem deixar de destacar la manca de sensibilitat de Forestalia per presentar projectes d’aquest tipus al marge de la gent que habita el territori. Com hem fet en ocasions anteriors, Els Ports en Moviment i el Centre d’Estudis dels Ports estem en contra dels projectes que en aquesta o en altres esferes menystenen la sobirania d’aquesta comarca i volen implantar projectes gegantins que no tenen en compte la població local ni els seus legítims representants públics.

Per tot això, no podem acceptar de cap de les maneres que es pose en risc la salut de la població així com el futur dels nostres pobles i del territori pel simple fet d’haver-nos tocat ser l’escenari sobre el que es juga una batalla d’especulació econòmica.

Els Ports en Moviment i Centre d’Estudis dels Ports

Abril de 2021