Francisco Mezquita Broch

El propòsit d’aquest treball és presentar les conseqüències de l’esclat i el desenvolupament de la Guerra Civil en  l’institut d’ensenyament mitjà de Castelló, en el fet concret de l’ingrés de l’alumnat en el centre per al qual es van emetre des de l’administració noves condicions  (avals i certificats) a causa de l’estat de guerra. Aquesta documentació procedent de l’arxiu històric de l’institut F. Ribalta de Castelló ens proporcionarà una sèrie de dades valuoses sobre l’alumnat i el seu context en el respectiu poble.

La legislació al respecte en el preàmbul argumenta aquesta mesura afirmant que la República no podia facilitar la formació i obtenció de títols acadèmics  a aquells que estaven tractant d’enderrocar-la mitjançant una guerra.

El contingut de les instàncies d’ingrés és el mateix dels anys anteriors a la guerra excepte la presentació d’un aval polític d’adhesió al règim republicà per part dels pares o del propi alumne si  era major d’edat, signat per partits polítics, sindicats, ajuntaments o altres organitzacions que estigueren  integrades o foren proclius al Font Popular, amb un lèxic d’acord amb el context bèl·lic.

Un cosa són els avals dels partits polítics (Partit socialista, Izquierda Republicana, POUM, Joventut socialista Unificada) o dels sindicats (UGT,CNT) que entre tots arribarien al 80 % del total, però a banda també estaven els dels Consells Municipals (Ajuntaments) i d’altres organismes.

Malgrat la situació de l’institut de Benicarló més a prop de les comarques esmentades, l’arribada d’alumnat al de Castelló té aquesta procedència:  Albocàsser, Tírig, Torre d’En Besora, Alcalà de X., Peníscola, Cervera, La Jana, Sant Mateu, Traiguera, Vinaròs, Xert, Morella, Xiva de Morella i Villores. Però podien residir a la capital.

El lèxic dels avals és molt senzill i directe expressant l’adhesió al règim republicà de manera concisa. De vegades s’afegia que els pares havien votat en les  eleccions generals celebrades  la candidatura integra d’algun partit del Front Popular o pertanyien a ell.

Es repeteix la frase de què la lluita és pel règim “legalment constituït”, o siga que ells representen la legalitat i els franquistes són els rebels.

Els noms dels càrrecs que signen els avals és també una font d’informació sobre aquells que van encapçalar les diferents organitzacions en els pobles, la qual cosa permet mostrar dades per refer la pròpia història en aquelles circumstàncies, les conseqüències sobre els quals vindria en la repressió franquista posterior.  L’existència d’aquests avals mostra una pràctica de depuració de l’alumnat, perquè conculca llibertats democràtiques evidents,  encara que les autoritats educatives ho argumenten  en la legislació pertinent com  una mesura de supervivència.

Post Views: 5