José Manuel de Antonio Otal i Francesc-Xavier Duarte Martínez

L’any 2018 fou publicat un treball a propòsit de les víctimes soterrades al cementeri de Morella a partir de la caiguda de la capital dels Ports en mans franquistes. Al treball es realitzava una profusa anàlisi de 5 documents datats entre l’arribada del Grupo de Sanidad Militar del Cuerpo de Ejército de Operaciones de Galicia  (a partir del 4 d’abril de 1938) i l’enviament de cossos exhumats i perfectament identificats al Valle de los Caídos (març de 1959). Al respecte es presentava una llista de les víctimes soterrades al cementeri de Morella on hi apareixia: nom, lloc natural de procedència, unitat militar de pertinença i localització de la fossa dins del cementeri.

Este cementeri, conegut popularment com el cementeri del Collet del Vent, entrà en funcionament en 1917 i a hores d’ara continua donant servei municipal amb caràcter exclusiu. Per tant, fou l’únic cementeri de referència de les víctimes mortals produïdes als dos hospitals operatius d’aleshores: el de campanya del Grupo de Sanidad Militar i el tradicional cívico-militar municipal.

Estos enterraments ocupen un espai prou ben delimitat al cementeri, però, a partir d’este punt es desconeix l’organització interior del mateix. Si atenem a la informació documental, estaria organitzat en zanjas/filas i fosas/números/sepulturas i cadascun dels cadàvers, excepte en alguns casos, hauria estat colgat seguint un ordre determinat; així, per exemple:

  • Isidro Simón Herranz (natural de Pedraja de San Esteban, Valladolid), que va morir el 15 d’abril de 1938, pertanyent a la 105 Div., 108 Bon., 1ª Cía, estaria soterrat a la fossa 13 de la rasa 3.
  • El presoner Juan Teixidor Planellas (probablement natural de Sant Joan de les Fonts, Gironès), que va morir el 31 de maig de 1938, estaria soterrat a la filera 11 en el número 7.

El present treball pretén, a partir d’allò ja publicat sobre de la informació documental i l’observació visual de la distribució dels espais cementerials, aportar la màxima informació arqueològica possible sobre la topografia de l’espai funerari que ocuparien. Açò és de vital importància perquè amb l’aparició de legislació estatal i autonòmica en matèria de memòria democràtica, part del cementeri actual podria haver-se convertit en un espai protegit per la llei on no qualsevol actuació seria permesa sense la realització d’acurats treballs arqueològics i antropològics.

A esta circumstància s’unix la necessitat consistorial d’aconseguir nous espais on habilitar nínxols per tal de poder donar resposta a futures defuncions. En definitiva, analitzem des de la perspectiva arqueològica, què va suposar l’activitat del conflicte bèl·lic sobre el cementeri de Morella i quines podrien ser les futures actuacions a realitzar per tal de respectar la legislació vigent en matèria memòria democràtica alhora que es permet el normal funcionament cementerial.

Post Views: 17