Si visiteu Ulldecona  davant l’església i convent de Santa Maria Magdalena trobareu una placa informativa per satisfacció de la curiositat dels visitants on es llegeix, entre altres coses, que «el Convent i la seua Església pertanyen a l’orde religiós de les Agustines Contemplatives».

I més endavant que «El convent està construït sobre una primitiva casa on les monges es van instal·lar en un primer moment al voltant del 1724. La casa i els terrenys foren cedits per D. Gaspar Miró i Colás, noble del Forcall. Els seus marmessors D. Pere Màrtir de Constantí, D. Pasqual Antolí, D. Rivera i D. Josep de Ferran van fer poders el 1724 al doctor en dret, D. Francesc de Giner i Martorell, per a la fundació d’aquest convent.»

Va ser Romuald Simó de Pallars, cavaller de l’Orde dels Hospitalaris, qui va voler tirar endavant la fundació del convent. Malauradament, morí el 1704 sense poder veure feta realitat la seua idea, però els seus hereus i marmessors, respectant les seues voluntats, posaren cura en què la magna obra es portés a terme. Així el 1724 van contactar amb les Mares Agustines de Mirambell -convent establert en aquesta població des de 1564- i acordaren el trasllat de cinc monges a Ulldecona; en els primers temps s’instal·laren en una casa que havia estat propietat del marmessor testamentari, després del fundador i pot ser que posteriorment a mans de Gaspar Miró i Colás. Això fa pensar que Miró la va comprar.

Però qui és Gaspar Miró i Colás?

Els Miró són un llinatge molt influent en la vida forcallana, foren batlles, justícies, jurats,  càrrecs que varen desenvolupar amb encert, a la vegada que feren un gran patrimoni amb cases i masos arreu. La mola Garumba es coneix també com  mola de Miró.  Una mostra del seu poder econòmic i social és el Palau dels Miró, a la plaça Major, abans «lo Pla de la Creu», construcció que pot atribuir-se a l’avi i al pare de Gaspar de Miró i Colás, el palauet porticat que hi ha enfront fent cantonada al carrer de Sant Vicent, abans “carrer dels Penarrojes” i la casa dels “pilars” al carreró de la font de la Vila.

Una dada significativa, un Raimundo de Miró va acompanyar a Jaume I en la conquesta de València. 

Originaris de Morella, des de l´agüelo quart Antoni Miró de la Mola (1537-1576) que inicia la branca forcallana dels Miró diverses generacions neixen i moren al Forcall.

Gaspar Alberto de Miró i Colás (1673-1751), és fill de Gaspar Francisco de Miró i Nadal (1642-1693) que es va casar amb María Colás Valdeperes d’una rica i noble família de Tronxó. Va exercir de Jutge i alcalde de Forcall. Del seu matrimoni amb Anna Joana Roca de Castelló no va tenir descendència. Mor a Tronxò, sembla que en unes condicions econòmiques no massa bones deixant les poques propietats que li queden en aquesta població, heretades del seu avi matern Miguel Colás, al seu nebot Joseph Osset de Miró, de Cantavella.

La seua germana Rosa de Miró i Colás (1671-?)  contrau noces amb Josep Osset i Calbo (1665-1738), «ciudadano de la villa de la Cañada, parrochiano de Cantavieja». Arran d’aquest matrimoni, el seu fill Joseph Osset de Miró i Calvo (1701-1786), uneix els llinatges Osset i Miró modificant l’escut heràldic (s. XVIII-s. XIX) i heretant la fortuna d’ambdues famílies.

Damunt de la que va ser la porta principal del palau al Forcall es pot veure l’escut dels Miró. A la façana de la caserna de la Guàrdia Civil de Cantavella, es pot veure l’escut dels Osset-Miró, recuperat de l’enderroc del casalot que la família posseïa en aquesta població.

Gaspar Alberto i Rosa tenien un germanastre Alberto de Miró i Moliner (1681-1751) que va tenir una filla, vertadera hereva dels Miró, però l’herència només es podia transmetre per via masculina i va ser el net de Rosa, D. Manuel Osset de Miró i Latorre, qui va acabar concentrant el patrimoni familiar.

Els Miró tenien forts vincles  amb poblacions terolenques i properes a Mirambell, per tant,  l’arribada d’aquelles monges a Ulldecona és coherent amb les relacions i influències familiars dins l’entorn social tant civil com religiós.

La part de la història dels Osset que emparenten amb els Miró, és una altra història que vaig intentar explicar anys enrere en dos números consecutius d’aquest mateix setmanari.

Em repetiré, amb la llicència del lector, en un fet que assenyala l’autoritarisme masculí de l’època, on l’home exerceix tot el poder sobre la dona i ens recorda la dominació de la part masculina dins el matrimoni.

Com compromís del desposori que abans he esmentat, de Rosa de Miró amb Josep Osset, en modificar-se l’escut heràldic, probablement perquè així es va estipular en les capitulacions matrimonials, en reconeixement del llinatge Miró solament es reserva un quarteró dins el blasó. Cap comentari, que cadascú trega conclusions.

BIBLIOGRAFIA

  • Aldea Vaquero, Quintín i altres. Diccionario de Historia Eclesiástica de España. Instituro Enrique Florez. Madrid. 1972
  • Eixarch, José. «Bisgargis» n. 234 i 235. Colònia Forcallano-catalana. Barcelona. 1992. DL B-12018-70.
  • Eixarch, José. «Forcall. Trabajos históricos (1966-1993)». Excmo. Ayuntamiento de Forcall. 1994. Sant Carlos de la Ràpita. DL CS-280/94.
  • Eixarch Cardona, Antoni. «Palau dels Osset o Palau dels Miró?». Setmanari Notícies n. 1443. Comunicacions dels Ports SA. 2021. Morella. CS-101-1996
  • Osset y Manso de Zúñiga, Rafael. «Los Osset, una família del Maestrazgo aragonés». Ed. Dykinson. Madrid. 2003. ISBN 84-9772-178-0.
Post Views: 1