Adrià Serret Amorós i Rafael Serret Serret

Com totes les guerres, l’enfrontament que es va produir a Espanya a partir del cop d’estat del general Franco va portar preocupació, tensió i patiment entre els habitants del poble d’Herbers. Situat a la comarca dels Ports, al nord del País Valencià, va quedar en zona republicana. Abans de finalitzar el mes de juliol de 1936, ja s’havia constituït el comité antifeixista i els milicians de Pena-roja havien convocat tot el poble a la plaça de l’església per fer una foguera per cremar les estàtues dels sants i altres objectes religiosos. Aquests milicians també van capturar el Baró d’Herbers que va resultar ferit, i ja en terme de Pena-roja van matar l’advocat de dretes Bernardo Ferrer. Cap a l’octubre, ja prop de Terol, a Corbalán, tres herbessencs van intentar passar-se als nacionals i foren afusellats. Van ser les primeres mostres d’aquest conflicte virulent. Abans que finalitzarà l’any ja s’havien constituït les Juntes de la «Sociedad de Trabajadores de la Tierra» (lligada a la UGT) i de la CNT. A poc a poc, va recobrar protagonisme l’Ajuntament i la vida “republicana” seguia el seu camí: fomentar l’educació per a tots, la creació d’una biblioteca, alguna boda civil, les restriccions econòmiques, alguna confiscació de terrenys, i les contínues lleves de soldats per defensar la República que comportaren almenys la mort de cinc d’ells. Entre el mes de desembre de 1936 i el mes de març de 1937 van arribar a Herbers una vintena d’evacuats (homes, dones i xiquets) procedents sobretot de Madrid i de Teba (Màlaga). Alguns d’ells van participar en la construcció de les línies defensives de la Pobleta. El dia 3 d’abril de 1938 l’exèrcit revoltat ocupa Herbers. S’acaba així el curt període republicà i comença una nova etapa caracteritzada per la restauració de l’«ordre» de sempre, tal com l’entenien les autoritats eclesiàstiques i els poderosos. El nou Ajuntament, configurat des de Morella i per via militar, començarà a donar informació de tots els veïns d’Herbers que havien tingut més implicació amb la República: alcaldes, regidors, sindicalistes, mestres, funcionaris de l’Ajuntament, etc. Com a resultat d’aquestes informacions i d’unes quantes denúncies personals, 23 herbessencs i un mestre d’Orba van tenir consell de guerra, amb algunes propostes per part del fiscal militar de pena de mort, però que el Tribunal va desestimar, entre altres coses per la pressió del mateix Ajuntament, Falange i persones de dretes que, mitjançant les seues declaracions, intentaven evitar que la repressió contra veïns d’Herbers fora tan cruel. A banda dels consells de guerra, la repressió també va significar l’abandonament de diferents cases del poble, el pagament de multes, l’assenyalament de certes dones i la humiliació dels qui, estant en presó atenuada, havien de presentar-se periòdicament davant de la Guàrdia Civil.

Post Views: 47