The Three Kingdoms of Spain

Espai destinat a recolllir tota la informació disponible sobre el projecte The Three Kingdoms of Spain.

Aquest projecte s’ha vist envoltat d’una gran polèmica per la poca transparència oferida pels promotors que sempre han ocultat els veritables objectius i per la llum que han anat posant investigacions de la premsa independent i diferents col·lectius implicats en la defensa del territori.

A priori es presentava com una iniciativa per crear una gran destinació d’ecoturisme a escala mundial, però a mesura que passaven els setmanes es va veure que l’objectiu era estrictament conservacionista: crear un gran parc natural i reintroduir espècies avui desaparegudes.

Vegem-ho pas a pas i en detall.

El nom

Començarem pel mateix nom. L’ocultisme, manipulació i mentides que han caracteritzat el procés al voltant d’aquest projecte comencen des del minut zero amb el propi nom del projecte. A la regió afectada es presenta amb un altre nom: Maestrazgo Els Ports. Tot i això, apareix com a subtítol en els diferents productes del projecte (web, fullet, vídeos…) el terme Els Tres Regnes (Los tres reinos quan és en castellà).

• 

• 

El relat

Un altre aspecte que també diferia de la versió anglòfona de la web de la versió catalana era el relat. Així, a la versió anglesa s’explicava que l’objectiu era crear una gran zona de conservació mentre que a la catalana i castellana no se’n parla i es limita a presentar la zona com una gran oportunitat per a l’ecoturisme.

Crida l’atenció que en la versió anglesa parla d’una visió a llarg termini que implica la creació d’una gran àrea de conservació de 550.000 ha a partir de la creació i ampliació de zones protegides on reintroduir espècies de vida silvestre com ara voltors, depredadors i ungulats. D’això, a les altres versions de la web, ni rastre.

Captures de pantalla de les dues versions: anglesa i catalana.

Val a dir que la versió del relat que els promotors han explicat a totes les presentacions que han fet ha estat la de la versió catalana. Sempre s’ha ocultat el doble objectiu de la versió anglesa: crear un gran parc i reintroduir fauna.

Qui són els promotors?

Una qüestió que cridava l’atenció a tothom que anava descobrint el projecte a través de les xarxes, era el fet que enlloc apareixia qui eren els promotors del projecte. No és fins la publicació del fullet que apareix el nom de la Fundación Global Nature (FGN). Curiosament, aquest fullet no té versió anglesa, de fet el relat que s’hi explica va en la línia del de les versions catalana i castellana.

La FGN té com a línies de treball la conservació d’hàbitats i espècies, la sostenibilitat del sector agroalimentari i la sostenibilitat corporativa. Línies que sempre ha concretat en projectes d’escala molt més petita que la del projecte que ens ocupa i que han tingut un objectius clars i transparents des d’un principi. Sorprén, d’entrada, el canvi de marc de treball.

D’altra banda apareix com a figura visible del projecte el biòleg valencià Ignacio Jiménez Pérez amb una reputació més que reconeguda en l’àmbit del conservacionisme.

Un aspecte que salta a primera vista és la gran qualitat de tots els productes promocionals que es llancen des del projecte: imatges a les xarxes, vídeos, fullet… És evident que hi ha una campanya de promoció molt potent i que porta associada un pressupost considerable. Veient amb qui col·labora la Global Nature, tot fa pensar que els diners venen d’aquests col·laboradors. Però no, els diners venien d’un altre lloc.

D’on ix el finançament?

La Directa destapa el finançament del projecte el 25 de juny de 2020. Descobrim que al darrere de tot hi ha la Wyss Foundation, fundació creada pel magnat suís Hangsjörg Wyss. Aquesta fundació és una organització privada amb finalitats caritatives i enfocada a la protecció de la naturalesa.

Actualment, la Wyss Foundation ha engegat un projecte a 10 anys vista que porta per nom Campaign for Nature. Aquest projecte està dotat amb 1000 milions de dòlars i té com a objectiu contribuir a la protecció del 30% de la superfície del planeta de cara a 2030. El mateix Hanssjörg Wyss ho anunciava al New York Times el 31 d’octubre de 2018.

En un altre article, La Directa fa públic el 15 de juliol de 2020 el document de sol·licitud de beca (traducció al català) que la Fundación Global Nature fa a Wyss Foundation. La sol·licitud és per una beca de 400.000$ (uns 357.000€).

Per què se’ns ha enganyat?

Si llegiu la sol·licitud de beca veureu que aquesta es demana per iniciar el procés de creació d’un gran parc natural. Hem d’entendre que, en l’àmbit de l’estat espanyol, això implica la creació d’un Parque Nacional. De fet, no és cap quimera pensar-ho perquè la Wyss Foundation amb qui fa tractes és amb estats, no amb regions. A la seua web tenim uns quants exemples.

La sol·licitud es marca tres objectius amb uns indicadors determinats que mai s’han explicat a les reunions informatives i presentacions públiques fetes pels promotors. Són els següents:

1. Crear una marca reconeixible a tot el món per a identificar la regió dels tres regnes (Three Kingdoms Region, 3KR). S’especifica l’estratègia dissenyada per Douglas Tompkins basada en la no presència de logos institucionals. Això explica el desconcert inicial per saber qui hi havia al darrere.
2. Aconseguir suport públic i institucional per a la creació i ampliació de parcs naturals a les tres regions afectades (Aragó, Catalunya i València). Com a indicadors apareixen les reunions amb sectors implicats, alcaldes i documents que acrediten el suport d’almenys 8 alcaldes i 6 associacions o grups de la zona, per exemple. Val a dir que les presentacions, segons la sol·licitud de beca, s’havien d’explicar les intencions de crear i ampliar parcs naturals i la seua idoneïtat per a desenvolupar l’ecoturisme. És evident que això no es va fer.
3. Assessorar les administracions autonòmiques en la creació i ampliació de parcs naturals. Apareixen com a indicadors la publicació als respectius Diaris Oficials dels decrets de creació o ampliació dels parcs.

L’estratègia calculada

Tot aquest procés de confusió, desconcert i ocultació intencionada dels veritables objectius, forma part d’una estratègia perfectament definida i planificada. Tots i cadascun dels passos seguits venen perfectament detallats al llibre Promoción de Naturaleza del mateix Ignacio Jiménez Pérez i publicat el 2018.

El llibre és un manual de com crear grans zones de conservació de naturalesa a partir de la creació d’un relat que puga comptar amb el beneplàcit de la població i les autoritats del territori afectat. L’esquer és l’ecoturisme i el desenvolupament local a partir d’aquest ecoturisme. De fet, ell mateix ho explica clarament a IV Congrés Nacional d’Ecoturisme que va tenir lloc a Guadix entre el 13 i el 15 de novembre de 2019. Feu-hi una ullada perquè és molt revelador.

En el marc d’aquesta estratègia de seducció del públic apareix la fase de promoció que és en la que ens trobàvem nosaltres. Aquesta fase, al llibre, es defineix literalment com: “La promoción es el proceso destinado a que la sociedad se interese y apoye activamente la misión de tu organización y al mismo tiempo considere a esta última como un actor válido para alcanzarla” (pàg. 79)

També justifica la necessita d’ajustar el relat al que la gent vol sentir així: “A la hora de atraer a los otros grupos que cuentan con recursos preciosos, primero vamos a tener que asumir como normal que no piensen como nosotros y que respondan a mitos que difieren de los nuestros. Mitos que necesitamos comprender, aunque no los compartamos. Para que estos grupos se sumen a nuestra causa, va a ser mucho más práctico ajustar nuestra promoción a sus mitos, apuntando especialmente a sus valores sagrados, que tratar de adoctrinarlos y convencerles de que sus valores fundamentales están equivocados y que deben pensar como nosotros” (pàg. 123)

Per què Yellowstone?

Al mateix llibre dedica tot un capítol a explicar la gestió de parcs naturals i zones de conservació de fauna. Ignacio Jiménez posa l’exemple de Yellowstone i aquest es fa servir com a referent a les comunicacions inicials. Molt probablement amb la idea d’impressionar el públic en fer-li veure que podran ser com Yellowstone. Quan veu que aquest discurs no funciona, el canvia ràpidament i fins i tot arriba a dir que la comparació és invenció dels periodistes. El cas és que a Romania també es venia la creació del parc nacional dels Càrpats com el European Yellowstone. Podeu trobar informació dels efectes a la zona en aquest article.

L’ús obscè del despoblament

Els promotors han fet un ús totalment interessat del despoblament. Conscients en tot moment del problema que patim i de la sensibilitat al voltant del tema i que ha saltat a l’esfera política, han volgut presentar el projecte com una solució al problema del despoblament. El cas és que això contradiu allò que podem llegir a la seua sol·licitud de beca a Wyss on presenten l’abandonament rural com el seu gran aliat per a dur a terme el seu projecte. De fet, plantegen començar per aquelles zones més deshabitades i més muntanyoses atès que són les que, segons ells, oferiran menys resistència. Implícitament reconeixen que el seu projecte no serà popular i que tindrà molts detractors.

Si tornem al llibre, Ignacio Jiménez descriu aquestes zones despoblades com a oportunitats per dur endavant plans conservacionistes. En el fons, ens volen fer creure que allò que els genera l’oportunitat és contra el que volen lluitar. Res més lluny de la realitat.