PRESENTACIÓ DE LA REVISTA PAPERS DELS PORTS N. 5

Autor: Ernest Querol i Puig

La segona època de la revista que elabora el Centre d’Estudis dels Ports, iniciada el 2016, ja va pel número 5, el dia 29 de desembre es va presentar aquest darrer número al Teatre municipal de Morella. A la presentació van assistir els autors José Manuel de Antonio, Ramiro Pérez i Jorge Garcia, el fotògraf Salvador Rabaza i el pintor Montxo Monfort.

La revista té una estructura ben fixada: la portada és una foto que segueix l’ordre alfabètic dels pobles de la comarca. Ara tocava a la Mata i tant la portada com les fotografies interiors són d’aquest poble fetes per Salvador Rabaza.

La contraportada reprodueix alguna obra de l’artista del qual en la secció de Diàlegs amb l’art es reflexiona sobre la seua trajectòria i se’n mostren algunes obres. Enguany ha coincidit que l’artista viu des de fa més de trenta anys també a la Mata: Montxo Monfort. Ell mateix escriu sobre la seua obra i explica el sentit de les seues produccions.

L’editorial es titula La victòria de la persistència: ni la pandèmia ni el neoliberalisme pseudoecologista ens aturen. S’hi comenten les nombroses activitats fetes durant el 2020 malgrat la pandèmia i el nou paper d’associacions culturals com Maestrat Viu i dels centres d’estudis com el nostre, un paper que va més enllà de les activitats habituals i de les publicacions i que se situa en l’activisme, perquè el paper d’aquestes entitats ha d’abraçar el conjunt d’aspectes del territori entre ells els discursos sobre la ruralitat i sobre el desenvolupament del territori. La documentació i les activitats de diferents col·lectius i el manifest del Centre d’Estudis dels Ports http://www.cedelsports.cat/2020/07/20/comunicat-del-cep-davant-la-iniciativa-maestrazgo-els-ports/ van fer retirar la iniciativa Maestrazgo-Els Ports a la Fundación Global Nature. El nostre web recull les informacions necessàries per entendre aquest intent d’engany: http://www.cedelsports.cat/the-three-kingdoms-of-spain/

El primer bloc de la revista són els articles, ordenats segons les disciplines de coneixement, la primera és l’antropologia, que acull La Memòria del despoblament al nucli de Sorita, d’Íngrid Bertomeu Cabrera, que fa una proposta de metodologia per abordar el fenomen del despoblament. Aquest treball és el fruit de la beca que van demanar els centres d’estudis del Maestrat i dels Ports.

En l’apartat d’arqueologia trobem Els Casals del Mas de Sabater, de J. Manuel de Antonio i de Ramiro Pérez. Hi expliquen l’important jaciment trobat al terme de Morella. Al teatre ens van fer una interessantíssima exposició d’aquest assentament rural de la vega del Moll datat en el trànsit de la tardoantiguitat cap a l’alta edat medieval (segles VI-XII). S’hi troben construccions de dues èpoques: primer un edifici visigot amb una arquitectura de representació de poder (S.VII-IX) i, en segon lloc, edificis de l’assentament andalusí dels segles (X-XII) que aprofiten una part de l’important construcció anterior.

Respecte a la botànica, Cristina Albert Rabaza publica un article titulat Una mirada a la natura, que és un extracte del seu treball de final del grau en Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural: Inventari per a la protecció de l’arbrat  monumental d’interés local de Vilafranca. Comença dient: “Conéixer i valorar tot allò que tenim al nostre voltant pot fer més atractiu un territori” i bé que ho aconsegueix descrivint els espectaculars exemplars dels 59 arbres inventariats i aportant 16 fotografies dels principals. Les espècies més abundants són el pi negral, el roure de fulla menuda, la carrasca, el til·ler, l’om i el ginebre ver. Els pins fotografiats tenen el tronc de més de tres metres de diàmetre a una alçada d’1,30 m… I el més alt fa 16,60 m, igual com la carrasca de la Torre Nova. L’arbre més alt de tots és el xop de les Fonts del Llosar (29 m) el segueixen el roure del mas de Cabestany i el til·ler del barranc d’Asnar (22 m). Un recull interessantíssim que haurien de tindre fet tots els pobles de la comarca.

El també vilafranquí Pablo Altaba Tena escriu El paisatge i la seva tutela. Síntesi de la configuració dels seus vectors. En aquest tast de la seua tesi doctoral ens dona una visió general del paisatge i de les construccions de la comarca i explica quina és la legislació que protegeix el patrimoni. Comenta com els assentaments, tant els rurals com els urbans, configuren el paisatge. Parla de l’arquitectura sense arquitectes, de la cultura intangible (totes les tradicions) i de les perspectives per al patrimoni. En les reflexions finals escriu. “La comprensió dels llocs ha de seguir la tendència actual a Europa que es caracteritza per la integració de la cultura, pel desig de conservar la identitat cultural dels llocs i per la preocupació per la qualitat de vida de les poblacions vinculades a territoris patrimonials.”

Tenim dos articles que tracten temes històrics. El primer, Antonio Colomer Prades (1771-1845): notes biogràfiques, de            Jaime Manero Viñeta, dona a conèixer un descendent de famílies notables morellanes que va ser elegit a les Corts de Cadis i  va ser signant del Manifest dels Perses, que demanava el retorn de Ferran VII i l’abolició de la Constitució. Fins ara Antonio era menys conegut popularment que el seu germà Francisco Javier que va ser qui, amb la seua dona, van llegar tot el seu patrimoni per a la construcció del col·legi de Morella, regentat primer pels jesuïtes i després pels escolapis.  L’autor fa l’arbre genealògic d’aquesta família i explica la biografia dels seus principals components. Van tindre un més que considerable poder polític, religiós i patrimonial, fet que ens ajuda a entendre el seu posicionament polític: Antonio era un partidari clar del reialisme i de l’absolutisme preconstitucional i al final de la seua vida es va decantar pels postulats carlins. Aquest article ens ajuda a entendre millor la primera meitat del segle XIX a partir d’aquest notable morellà.

Els tractants de ramat a Vilafranca durant la Baixa Edat Mitjana, de Vicent Royo Pérez, estudia l’actiu mercat d’animals de treball que hi havia a Vilafranca en els segles XIV i XV i analitza el funcionament i les estratègies que posaven en marxa un reduït grup de vilafranquins que es van especialitzar en la cria i la reproducció dels animals de treball. L’autor és medievalista i coneix perfectament Vilafranca perquè l’ha estudiada en el llibre Vilafranca (1239-1412). Conflictes, mediacions de pau i arbitratges en una comunitat rural valenciana i en l’article sobre les indústries rurals, a més del seu llibre Les arrels històriques de la comarca dels Ports.

El darrer article és Els topònims de Sorita, de Manuel Beser Jordà. Comença estudiant el nom de la població en la documentació històrica, encara no normalitzat, perquè encara és l’aberrant Zorita del Maestrazgo quan hauria de ser tal com figura en el títol de l’article. També tracta l’antroponímia i fa una relació exhaustiva dels noms de casa carrer per carrer. Tornant a la toponímia, acaba l’article replegant els noms dels masos i de les cases de camp. Un article amerat d’amor a la població que ens proporciona uns reculls molt ben fets que tots els pobles haurien de tindre. El segon bloc són els diàlegs. Els diàlegs amb l’art i amb la fotografia ja els hem comentat.  Els diàlegs amb els arxius tracten del document Dels Paers de Cervera als Jurats de Morella (1422), aportat per Josep M. Llobet i Portella. Els Diàlegs amb la literatura, de la mà de Jorge i Nancy Garcia, fan un repàs de totes les edicions del festival gastroliterari Morella Negra com la Trufa. Els diàlegs amb la música parlen de l’Homenatge a Lívia Férgola i Ricardo Miravet que el Centre d’Estudis dels Ports els va retre. Els diàlegs amb els llibres tracten les publicacions toponímiques sobre Penyagolosa, Castellfort i la Todolella. I clou la revista l’obituari, que parla de dues persones molt relacionades amb la revista que ens han deixat: Germà Colon, membre del nostre Consell Assessor, i Ximo Andrés, que ha publicat sobre arqueologia en els dos primers números de les dues èpoques d’aqueta revista a més de col·laborar amb publicitat en la nostra revista Au! Volem deixar constància del nostre agraïment als dos.