Un bon amic de tots nosaltres diu que a ell li agrada oferir als lectors la lectura de les fonts originals, de manera que en puguin disposar dels seus continguts i detalls i gaudir-ne a voluntat.

Amb la sana determinació d’imitar el nostre amic i, sobretot, com a homenatge a tots els herois agraris, agricultors, grangers, ramaders, iniciadors bàsics dels cicles de producció alimentària, i fent vots per la seua feliç pervivència amb just reconeixement i bons preus, vet ací un document, datat a dos de maig del mil cinc-cents noranta set, fa més de quatre-cents vint anys, en el que el procurador de la Batlia de Cantavella sol·licita que els veïns de la batlia puguin continuar sense manifestar ni pagar cap dret pel seus bestiars quan passen pels termes de Morella i els seus llocs i aldees, i manifestar i pagar només quan vaiguen a altres contrades del Regne de València.

Fa uns anys es plantejava, a recer de la constitució d’euroregions, el reconeixement de les eurocomarques. Aquest és un deliciós exemple del funcionament multisecular d’una eurocomarca avant-la-lettre.

Per raons d’espai i per no sobrepassar la resistència dels lectors, transcric ací només els X primers ítems del document, del total de XVI que componien l’original[i].

Davant la presencia de vostra senyoria Joan Baptiste Garcia, cavaller llochtinent en lo offici de Batle general de la present ciutat y regne de Valencia personalment constituit Berthomeu Cantanellas, nothari, sindich y procurador de la villa de Cantavella y lloch de Mirambel, Troncho, Villarluengo, La Gresola, La Cañada y La Cuba, que tots son llochs de la Batlia de Cantavella, tam conjumtim quod divissim en nom de totes les dites universitats vehins e singulars persones de aquelles y de cada una de aquelles vers e contra lo procurador Patrimonial de sa Magestat y arrendadors de la gabella de la sal de dita vila de Peniscola, fa, diu e posa la demanda y requesta per los capitols inmediate seguents declaram […] sub solitis protestationibus.

[I] Primerament diu e posa (…) que les desus dites universitats de Cantavella, Mirambel, Troncho, Villarluengo, La Gresola, La Cañada, y La Cuba son llochs e universitats del regne de Arago, los quals vulgarment sian dit tos temps y nomenat y se dihuen y nomenen de la Batlia de Cantavella y axi es ver.//

[II] Item, diu ut supra, que la dita Batlia de Cantavella y llochs de aquella antiguament solien esser de la Religio dels templers y apres de extinta y acabada la dita religio son estats continuament y de present son de la religio de Sant Joan de Hierusalem y ayxi es ver, publich y notorii.

[III] Item, diu ut supra que les desus dites universitats y cada una de aquelles estan constituydes y fundades en terra y part de Arago, molt fragosa y freda, en les quals los vehins y habitadors de aquelles tan solament tenen y cullen fruyts de forment, mistures y civades sens cullir daxces, paniz, vi, garrofes, olives, ni altres profits que solen tenir los que habiten en la maior part del present regne de Valencia, y per ço los habitadors de dites universitats de dita Batlia de Cantavella per al passament y sustento de sa vida tan solament se valen del que proceyx de ovelles, moltons, cabriu y altres semblants nodriments, sens los quals ganados y bestiars nos podria habitar en dites universitats, y axi es ver.

[IIII] Item, diu ut supra que los dits llochs de La Gresola, Cantavella, Mirambel, La Cuba, Troncho y Villarluengo estan en la ralla del Regne de Valencia, affrontant com affronten los termens de aquells ab los termens dels llochs de Vilafranca, Portell, La Mata y Olocau, aldees que son de la vila de Morella, y dins los termens generals de aquella, que es en lo present Regne de Valencia, y axi es ver.//

[V] Item, diu ut supra, que no sols affronten les dites universitats de dita Batlia de Cantavella ab los dits llochs e universitats e aldees de dita vila de Morella. Per encara a la mateixa ralla dels dos Regnes promiscue sint inde a regno capto y de temps inmemorial hi ha agut y de present y ha mes de cent y quaranta masades o alqueries de tal manera que moltes de dites masades se valen de les aygues, fons, pous, abeuradors y sesters que estan en altre regne del que estan dites masades, y axi matex de les dites masades de dita Batlia de Cantavella entren y tenen terres en lo dit terminal de Morella. Et vicecersa, los del Regne de Valencia, terminal de Morella, entren y tenen terres en la dita Ballia de Cantavella, y no solament entren per als desus dits usos de les desus dites aygues, fons y pous les persones y ganados. Pero encara les gallines de moltes de dites masades entren y passen en l’altre regne, y axi es ver.

[VI] Item, diu ut supra que moltes de les dites masades de ladita Ballia tenen moltes terres en lo Regne de Valencia et viceversa moltes de dites masades que estan en lo regne de Valencia entren y tenen terres en dita Batlia de Cantavella y Regne de Arago, y axi es forçada cosa que los vehins y habitadors de dites masades ab sos nodriments y besties de treball entren de un regne en altre cada dia a llaurar y culturar dites heretats, y axi es ver.//

[VII] Item, diu ut supra, que los dits llochs de la dita Batlia de Cantavella que com esta dit abans eren de la Religio dels Templaris y hui son de la Religio de Sant Joan son estats y estan dotats de moltes gracies, privilegis prerogatives per los Reys de gloriosa memoria antecessors de la Magestat del rey don Phelip nostre senyor, per que tots temps se an mostrat graciossos y favorables a les dites religions dels templaris y de Sant Joan de Hierusalem que ha succeyt a daquella y axi es ver.

[VIII] Item, diu ut supra que en particular los sobredits llochs de la dita Batlia de Cantavella y cada hu de aquells vehins y habitadors y singulars persones, dits llochs de dita Batlia de Cantavella y de cada hu de aquells del dit temps inmemorial a esta part, ab just y legitims titols molt antich son estats y son exemps de molts drets y regalies que altres persones y llochs paguen y acostumen pagar. Et signanter del dret y regalia de la sal y de no tenir obligacio de manifestar a la sal sos ganados y bestiars quant entren a pexer, amalladar, abeurar, assestar y acabanyar en los dits termens generals de dita vila de Morella, y axi es ver publica veu, y fama, e los dits llochs de dites Batlies y llochs poblats dins los termens generals de dita vila de Morella, y en altres parts de dit Regne de Valencia, sens haverse entes ni oyt dir lo contrari per tot lo desus dit temps inmemorial.//

[VIIII] Item, diu ut supra, que en la dita vila de Morella y aldeas de aquella, signanter en Vilafranca, Portell, La Mata y Olocau a regno capto fins a huy tostemps y ha agut y de present y ha officials reals et signanter balle local per sa Magestat en la dita vila de Morella y en los propis dits llochs de Vilafranca, Portell, La Mata y Olocau llochtinents de dit batle de Morella y ayxi es ver, publich y notori.

[X] Item, diu ut supra que per la desus dita raho del bon vehinat que hi ha entre la dita vila de Morella y llochs dels termens generals de aquella ab la vila y llochs de la dita Batlia de Cantavella, et aliter ab justs y legitims titols los vehins y habitadors que son estats y son de la dita vila y llochs poblats dins los termens generals de la dita vila de Morella, tot temps an acostumat y acostumen de entrar a pexer ab sos bestiars, nodriments y ganados de qualsevol genero que sien amalladar, acabanyar, abeurar y assestar aquells en los termens de dites universitats de dita batlia de Cantavella, y de cada una de aquelles, axi de dia com de nit, et viceversa. Les dites universitats de dita batlia de Cantavella, vehins, habitadors y particulars persones de aquelles y de cada una delles que son estats, y de present son an acostumat y acostumen de entrar a pexer y pexen les herbes dels termens generals de la dita villa de Morella, y les termens generals de //aquella ab sos bestiars, nodriments y ganados axi grosos com menuts de qualsevol genero que sien, assestar, abeurar, amalladar y acabanyar aquells, exceptades les devesses y bovalars respective de dites universitats en la qual possessio, o quasi desus dita, son estats y de present estan a regno capto tots los vehins, habitadors y particulars persones de la dita vila de Morella y dells llochs constituyts dins los termens generals de aquella, y los vehins y habitadors y particulars persones de la dita vila de Cantavella y llochs de la Batlia de aquella respectivament continua, quieta y pacificament per temps de cinch, X, XX, XXX, XXXX, L, LX, LXX, LXXX, LXXXX, cent y mes anys e de tant temps que memoria de homens no es contrari, vehent hoy, sabentho tots y sengles vehins y habitadors de dites universitats y cada una de aquelles respective. Et signanter los officials y regidors de dita vila y universitats. Singula singulis refferendo. Y axi es ver y ho diran persones dignes de fe per haver ho vist tots temps, per lo temps de sa recordança, fins a la present hora de ara y haver ho oyt dir a sos maiors, los quals dehien haver ho vist per tots temps de sa recordança, y haver ho oyt dir lo mateix tambe a sos antecesors, y tal es estada y es publicament y fama, sens jamas haverse vist ni oyt dir lo contrari. Ex quibus et aliis resulta que la present demanda y requesta ha lloch y procehix de justicia, y que a les dites universitats de dita vila de Cantavella y llochs de la Batlia de aquella, y a sos vehins y habitadors, y a cascu de aquells los es licit y permes, y poden molt be, franca y liberament entrar a pexer ab sos bestiars, nodriments y ganados, axi grossos com menuts, amalladar, acabanyar, abeurar y assestar en los termens generals de Morella, axi de dia com de nit, sens tenir obligacio alguna de manifestar dits bestiars a la sal, ni pagar dret algu, sino franca y liberament com fins ahuy, y a regno capto, se ha acostumat de fer y fet, y que en consequencia no poden ni dehuen esser molestats, executats, ni penyorats per la desus dita raho de no manifestar sos ganados y bestiars dde qualsevol genero que sien, ni pagar dret algu a sa Magestat, si no es en lo dit cas que entren a pexer fora dels termens generals de Morella segons que aquesta part del sindich de la dita Batlia de Cantavella y llochs de aquella suplica esser axi, definitive pronunciat sentenciat y declarat meliori modo quo potest ab condempnatio de despeses de la part altra pretens sibi circa premissa et eorum singula jus, justitiaque, administrari cuius implorando et caetera

[i] Podeu trobar el document sencer a José Luis Castán Esteban, La influencia de la trashumancia aragonesa en la onomástica valenciana, dins les Actes del Congrés Internacional d’Onomàstica i Toponímia Catalanes, Universitat de València, Denes editorial, València, pp. 15-38, (2002) A

El ressaltat a la transcripció és meu.

Post Views: 6