2020 passarà sense cap mena de dubte a la història. A la nostra comarca fou l’any d’un temporal inaudit. No és que als Ports no estiguem acostumats a les grans nevades però la de meitat de gener d’aquest any va ultrapassar tots els rècords fins ara coneguts. La borrasca Gloria fou, en tot cas, l’aperitiu d’una catàstrofe sanitària de gran magnitud i d’abast planetari. Més de 10 milions de persones a tot el món s’han contagiat d’un virus la transmissió del qual, des dels animals cap als humans és el resultat d’un model de creixement insostenible. El 31% dels brots de malalties infeccioses emergents estan vinculades a la desforestació dels grans boscos del planeta en els països en desenvolupament. Aquestes desforestacions provoquen que els animals salvatges entren en contacte amb els humans a través d’altres animals que actuen com a vectors. Zoonosi, en diuen els i les expertes, que s’havien fet un fart d’advertir a les autoritat de tot el món de l’amenaça creixent que significava i significa aquesta situació.

El coronavirus és, primerament, una catàstrofe sanitària, però és també, i sobretot, un crit d’alerta sobre els efectes que les activitats humanes tenen sobre els equilibris naturals dels ecosistemes. A l’igual que els epidemiòlegs ens advertien dels riscos de les zoonosis, els científics porten més de tres dècades avisant-nos dels efectes adversos i irreversibles de l’escalfament global. El club de Roma, de fet, ja va advertir el 1972, a les portes de la crisi del petroli, sobre els límits del creixement. Les evidències científiques són, a aquestes altures, més que contrastades. Algunes veus com les de Greta Thunberg, així com els moviments Friday for Future, han contribuït a situar en l’agenda pública la qüestió de l’emergència climàtica, com un mantra que apel·la la ciutadania però també als qui mouen els fils de l’economia.

Salvar el planeta -en realitat, hauríem de dir salvar la humanitat, perquè possiblement la Terra viuria molt més bé sense nosaltres-, lluitar contra l’escalfament global, han esdevingut proclames que alguns estan utilitzant per desenvolupar projectes amb els quals assegurar la continuïtat de la seua hegemonia econòmica. Ningú no pot dubtar, a aquestes altures, que la lluita contra l’escalfament global i, per tant, la conservació dels ecosistemes, és un repte que apel·la tota la ciutadania. Però això no justifica que alguns l’estiguen utilitzant per apuntalar projectes que ignoren la sobirania dels pobles i que menystenen les dinàmiques pròpies dels territoris.

És en aquest sentit que des del Centre d’Estudis dels Ports ens hem felicitats aquests dies per la decisió de la Fundación Global Nature de retirar la iniciativa Maestrazgo-Els Ports del nord de Castelló. Ens hi vam posicionar en contra ara fa deu dies després d’un debat d’ampli abast entre els seus membres i moltes setmanes d’escorcollar papers, webs i informes. Les qui habitualment llegeixen aquestes pàgines ja són coneixedores de quins són els nostres arguments en contra d’una iniciativa -respectarem el desig dels promotors, de no dir-ne ‘projecte’- que, sobre el paper, ha resultat atractiu a alguns sectors d’aquesta comarca. Perquè Global Nature ha jugat durant aquests darrers mesos a generar unes expectatives laborals i econòmiques, una circumstància en absolut menor en un territori habitualment maldat d’iniciatives privades d’envergadura.

I ho ha fet presentant-se davant l’opinió pública com l’única salvaguarda per al medi ambient de la nostra comarca, tot patrimonialitzant la defensa de la natura. Passen per alt -a propòsit- que la pervivència dels pobles de la comarca dels Ports ha estat íntimament lligada a una relació simbiòtica amb la natura, un equilibri entre ecosistema i activitats humanes que ha modelat el paisatge i n’ha estat mode de subsistència per a moltes famílies. Que aquests senyors que es vanten d’haver viatjat molt pel món i d’haver adquirit una ‘visió’ vinguen a explicar-los als masovers dels Ports la importància de respectar els cicles de la natura resulta simplement ridícul i denota una pretesa superioritat intel·lectual que fa riure.

Així doncs, podem estar d’acord amb ells en la importància de preservar els ecosistemes i el medi ambient -faltaria més!-, però de cap de les maneres no podem acceptar el rol subaltern que han concedit als qui habiten aquestes latituds. Que aquest model de governança és imperfecte, ho sabem totes; que els greuges històrics amb aquests territoris són nombrosos, resulta inqüestionable. Però això no és raó suficient com perquè la ciutadania d’aquesta comarca entregue un xec en blanc a una fundació privada que, allà on actua, ho fa des d’una mirada estrictament conservacionista. I el que l’experiència ens demostra és que el conservacionisme, interpretat des d’una òptica restrictiva -com de fet es fa a molts parcs naturals de les nostres contrades- són una font de conflictes i, en moltes ocasions, un entrebanc per continuar desenvolupant els usos tradicionals en interacció amb el medi ambient. Un projecte d’aquesta magnitud de cap de les maneres no pot desenvolupar-se d’esquenes a la població local.

Cal felicitar-se, doncs, perquè els i les alcaldesses de la comarca han estat valentes i no s’han deixat engalipar pels cants de sirena d’un projecte amb una estratègia de màrqueting potentíssima. El posicionament contundent de la Mancomunitat dels Ports possiblement no hauria estat possible sense les veus que durant els darrers mesos han posat llum sobre les moltes zones d’ombra de la iniciativa. Siga com siga, la posició unànime de tots els responsables municipals és una notícia positiva per a la comarca: d’una banda perquè denota una posició comuna entre partits de diferents colors polítics que no ha estat sempre tan fàcil d’assolir; d’una altra banda perquè significa un colp a la taula, una vindicació de la legitimitat i la representativitat dels ajuntament davant macroprojectes que menystenen les institucions i el que elles representen. Els Ports és un territori heterogeni, on conviuen diferents sensibilitats, en ocasions contraposades, en ocasions coincidents. Però el que ha quedat clar en aquesta ocasió és que no ens cal que ningú vinga a imposar-nos la seua visió, perquè ací la gent té la capacitat, els coneixements i la voluntat suficient per construir el seu relat propi. I aquest també és un fet del 2020 que hauria de quedar registrat en l’hemeroteca de la comarca dels Ports.

Post Views: 6