L’article Què és la Unió Europea?, publicat fa unes setmanes en aquesta columna, pretenia projectar una mica de llum sobre la configuració institucional i el funcionament de la UE. Amb el mateix esperit pedagògic, les línies següents recullen unes pinzellades sobre la política de Brussel·les en matèria de desenvolupament rural, un dels pilars que mantenen la nostra comarca en equilibri. En aquest sentit, convé apuntar que les singularitats dels Ports no constitueixen una excepció a Europa. Ans al contrari, les zones rurals ocupen la meitat de la superfície comunitària i concentren prop del 20% de la seua població. La majoria d’elles es troben, no cal dir-ho, entre les regions més desafavorides de la UE.

És pertinent precisar d’entrada que la Unió Europea únicament ostenta una sèrie de competències polítiques específiques atribuïdes pels Tractats. Altrament dit, només pot actuar dins dels límits de les competències cedides pels Estats membres de la UE. El Tractat de Lisboa aclareix el repartiment d’aquestes competències, que poden dividir-se en tres categories principals: competències exclusives, competències compartides i competències de suport.

La política agrícola i la política regional, els dos grans eixos de la política de desenvolupament rural, formen part de les competències compartides (article 4 del TFUE), cosa que implica que tant la UE com els Estats membres tenen capacitat per a legislar i adoptar actes jurídicament vinculants. En aquests particulars s’aplica el conegut com a principi de subsidiarietat (estipulat a l’article 5 del TEU), que té per objecte assegurar que les decisions es prenguen amb la proximitat més gran possible als ciutadans. Això suposa en la pràctica que, tret d’aquells casos en els quals la UE posseeix la competència exclusiva, no s’han d’emprendre accions d’àmbit europeu llevat que siguen més eficaces que les d’àmbit estatal, regional o local. Dit d’una altra manera, en l’esfera de la gestió i la presa de decisions polítiques tendeix a prevaldre l’aproximació bottom-up (de baix a dalt) sobre la tradicional top-down (de dalt a baix).

La política de desenvolupament rural de la UE fixa entre els seus objectius generals la millora la competitivitat del sector primari, la diversificació de l’economia, la gestió sostenible dels recursos naturals i la convergència territorial. La seua anàlisi ens obliga ineludiblement a parlar de la Política Agrícola Comuna (PAC), la més antiga i de major pressupost de la UE (el 2019 hi va representar el 37,4 %), a més d’una vella coneguda dels agricultors i ramaders dels Ports. Es tracta aquesta d’una política dinàmica que des del 1962 s’ha adaptat mitjançant successives reformes als nous desafiaments a què ha hagut de fer front l’agricultura europea. L’instrument de què gaudeix per al finançament de les estratègies i els projectes de desenvolupament rural és el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER), que ha disposat d’un pressupost d’uns 100.000 milions d’euros per al període 2014-2020.

A banda de les ajudes directes al sector primari i de les mesures per a regular les fluctuacions del mercat, la PAC consagra el seu «segon pilar» al desenvolupament rural. D’acord amb els postulats que l’inspiren, les mesures de la UE en aquest àmbit han de contribuir a modernitzar les explotacions agrícoles, tot fomentant la utilització de les tecnologies i la innovació; a dinamitzar les zones rurals i augmentar-ne la competitivitat; a protegir el medi ambient i mitigar el canvi climàtic; a revitalitzar les comunitats rurals; i a garantir el relleu generacional en el sector primari.

La política de desenvolupament rural de la UE es veu complementada en molts aspectes per la política regional o de cohesió, en particular pel que fa al suport al desenvolupament territorial equilibrat. Constitueix, de fet, la segona política principal d’inversió comunitària (consumeix el 32,5 % del seu pressupost), atés que es tracta d’una impulsora primordial de la creació d’ocupació, del creixement sostenible i de la innovació en les diferents regions d’Europa. Contribueix, així mateix, a la integració econòmica, social i territorial de la Unió.

La política regional es nodreix del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), que promociona les inversions per a incentivar la competitivitat i la creació d’ocupació, i del Fons de Cohesió (Espanya no n’ha gaudit durant el període 2014-2020), que promou el desenvolupament sostenible i la connectivitat en els Estats membres amb un PIB per davall del 90% de la mitjana de la UE-27. Aquests fons han col·laborat estretament amb el FEADER per a garantir la consecució dels objectius comuns en matèria de desenvolupament rural. Sumats al Fons Social Europeu (FSE), que inverteix en la millora de les oportunitats d’ocupació i educació —com algunes de les que duu a terme la Mancomunitat Comarcal Els Ports—, i al Fons Europeu Marítim i de Pesca (FEMP), conformen els Fons Estructurals i d’Inversió Europeus (Fons EIE).

La gestió de la dotació financera proporcionada per la UE als Estats membres té lloc a escala nacional o regional a l’empara de programes plurianuals cofinançats que segueixen l’estratègia LEADER, designada des de 2014 com «Estratègia de Desenvolupament Local Participatiu (EDLP)». En aquest mateix moment, després de llargues negociacions al Consell de la UE i al Parlament Europeu, ens trobem en la recta final per a l’aprovació del nou Marc Financer Plurianual (MFP) de la Unió Europea, que determinarà els pressupostos dels esmentats programes per al sexenni 2021-2027.

La idea que subjau a l’estratègia LEADER/EDLP és la d’aprofitar l’energia i els recursos de tots aquells actors capaços de contribuir al procés de desenvolupament rural mitjançant la formació d’associacions a escala subregional entre els sectors públic, privat i la societat civil. Aquest enfocament ha demostrat al llarg dels anys la seua solvència sobre la base d’una aproximació integrada, innovadora, participativa i multisectorial que parteix dels recursos i les necessitats endògenes, per a traslladar posteriorment les seues demandes a nivells més alts de l’escala institucional.

Les eines principals per a l’aplicació d’aquesta estratègia són els Grups d’Acció Local (GAL). Els GAL conceben i posen en pràctica estratègies de desenvolupament local aplicades gràcies a finançament institucional així com a activitats promogudes per agents públics i privats arrelats al territori. De la mateixa manera, poden unir-se a les Xarxes Rurals Estatals o a la Xarxa Europea de Desenvolupament Rural per tal d’estretir-hi la cooperació, crear noves capacitats i generar sinergies. Els Ports comparteix amb l’Alt Maestrat el GAL Altmaesports Leader, les directrius del qual s’ajusten a les del Marc Nacional de Desenvolupament Rural 2014-2020, matriu al seu torn del Programa de Desenvolupament Rural del País Valencià 2014-2020. L’Agència Valenciana de Foment i Garantia Agrària ha dotat l’actual pla d’acció del GAL Altmaesports d’un pressupost de 2.996.444,44 €, el 53 % del qual prové en origen de subvencions comunitàries. Si bé la irrupció de la COVID-19 introdueix un component addicional d’incertesa sobre el futur de la comarca, el nostre horitzó i el de la resta d’espais rurals de la UE passa inexorablement per la implementació de polítiques modernitzadores que aposten per la transició cap a una economia més dinàmica, sostenible i innovadora, a la vegada que fortament compromesa amb el difícil repte de reforçar la cohesió social i territorial.

Post Views: 7