La noblesa a la comarca

Encara hi ha nobles en l’Estat espanyol, i més concretament en la nostra comarca en ple segle XXI? Essent Espanya oficialment un Regne, no ens ha d’estranyar, sols cal llegir la targeta de visita del mateix Monarca; deixant a part que solament el seu patronímic ja ocupa una bona part, si anem als títols nobiliaris, en té tants que no caben en la cartolina i cal acabar la relació amb un etc…

D’altra banda les revistes de tafaneries ens han familiaritzat amb els personatges, o més ben dit, amb els títols que ostenten determinades persones associades, sempre, a un luxe i un glamur que està fora de l’abast de la resta de mortals. Em ve al pensament aquella aristòcrata, una excel·lentíssima senyora amb notable longevitat, que sortia molt en aquestes publicacions setmanals; en algun lloc he llegit que tenia 19 noms i estava en possessió de 42 títols nobiliaris, a part d’innumerables condecoracions i reconeixements honorífics de tota classe i pelatge, set ducats, divuit marquesats, vint comtats… no cal seguir, i catorze vegades Grande d’España. Son tants, que diferents ressenyes sobre la seua biografia no coincideixen en la relació d’aquestes dignitats.

Em vaig assabentar que una persona havia demanat i se li havia concedit -en Felip VI, perquè es veu que aquests reconeixements sols els pot concedir un rei- el títol de Marqués de Morella, per defunció del seu pare. Inimaginable. Vaig quedar sorprès.

La nostra gent de la comarca i els mateixos morellans, sabem que tenim un marqués? Per la lectura dels variats i ben documentats llibres que ens parlen de la nostra història ens és familiar el Comte de Morella, títol que se li va donar al general Cabrera en reconeixement als seus mèrits en la primera guerra carlina i si remenem una mica més, trobarem al general Espartero que pels mateixos o pareguts mèrits que el carlí, però en el bàndol contrari, es va guanyar el títol de Duc de Morella, i si aprofundim més en els records històrics, trobarem a un Baró d’Herbers al que, pobre home, el van afusellar els isabelins en aquella mateixa guerra i fins i tot a Villores tenen, en aquest cas, una marquesa. Així és. Sols cal aclarir que el Ducat de Morella es va extingir a la mort del general perquè era a títol personal i no hereditari, però, probablement, es va compensar als seus hereus amb el marquesat.

En resum, tenim quatre persones que, per herència, mantenen una titularitat nobiliària que fa referència a tres poblacions de la comarca. Dos marquesats, un comtat i una baronia, que relativament son de recent renovada titularitat -del 1988 la baronia; 2006, el comtat; 2013, el marquesat de Villores i 2022 el de Morella- Si a Espanya hi ha aproximadament uns 2.800 títols nobiliaris d’acord a llei, fent un parell d’operacions aritmètiques resulta que  proporcionalment tenim 10 vegades més nobles que la resta de l’Estat. No crec que la majoria dels habitants dels Ports estiga al cas d’aquesta singularitat.

A partir d’un acord en les Corts de Cadis de 1811, es va abolir a Espanya el règim senyorial a la vella noblesa i al clero i pel que els senyors feudals van perdre totes les seues atribucions sobre el territori i les persones; no va ser fàcil l’aplicació de les noves lleis i l’abolició no es va poder aplicar totalment fins a 1837 en la regència, de la Reina M. Cristina de Borbó-Dos Sicílies. Durant la Segona República Espanyola i per la Constitució de 1931, es van eliminar els títols nobiliaris; en 1947 Francisco Franco es va adjudicar la funció de regent de facto del Regne d’Espanya i en conseqüència la facultat de rehabilitar, reconèixer i concedir tractaments aristocràtics.

Els temps han canviat i aquestes elits socials fruit de l’època medieval fins a mitjan segle XIX, no és posseïdora del control econòmic, jurídic, social, polític i militar per raons de sang, malgrat en els estaments dels poders de l’Estat i en els grans sectors empresarials encara hi ha descendents d’aquelles anacròniques jerarquies que no gaudeixen formalment de cap privilegi, més enllà del que els seus contactes i la seua posició social li permet.

En el meu imaginari i en un viatge virtual al passat, veig al baró fent de conseller i cobrant als pagesos els impostos per ell i pel comte, al comte lluitat i anant per davant dels seus cavallers a fi de conquerir noves propietats, al marqués passejant per  qualsevol dels nostres carrers i aldees entre mig els plebeus que s’aparten al seu pas i al duc, assegut en una mena de tron rebent prebendes i essent afalagat pels seus vassalls. I tampoc veig amb els mateixos ulls a un títol de nom associat a una nissaga o llinatge que a un que està associat a un lloc geogràfic, pel sentit de pertinença; si es tracta, per exemple, del marqués de Fernández entenc que té una clara ascendència sobre la família i el seu patrimoni, però si es tracta del marques de Xiva (no us espanteu, no existeix) és quan em trontolla tot perquè aquesta ascendència és sobre la totalitat d’un territori i això en sona a feudalisme i als mals usos.

Res de tot això ara és veritat, la noblesa del segle XXI són simples posseïdors administratius de títols, descendents de l’aristocràcia reconeguda fins a l’abolició dels drets per la Cort de Cadis.

Hi ha nobles rics i pobres, de dretes i d’esquerres, fins i tot en deu d’haver-hi algun que no és monàrquic i algun altre republicà declarat; el noble, l’aristòcrata està entre nosaltres i no té necessitat o no vol  fer-se notar; aquelles festes que organitzaven i que s’anunciaven en la secció de Ecos de Sociedad dels més rancis diaris i revistes del cor, ja no sabem si es celebren o senzillament no es celebren; recordeu?, El Excelentisimo Don fulano, Marqués de tal i tal i su distinguida esposa, Doña tal y cual, Condesa de tal y tal anuncian la puesta de largo de su estimada hija, la Señorita fulanita…, que se celebrará en los salones de… Des de l’època de l’anomenada transició s’ha vist ben poc aquesta tipologia de comunicats en premsa.

Que vol dir això?. Hem d’interpretar que està assumit per aquestes classes socials que el títol del qual son posseïdors sols és a efectes honorífics, que ja no tenen el poder que es pot suposar derivat de la seua gràcia. Ara manen les elits capitalistes. Malgrat tot, deuen de continuar relacionant-se en selectes entitats i esdeveniments socials organitzats al cas i mantenir el costumari d’emparentar entre diferents famílies.

Els títols nobiliaris no tenen cap sentit en un estat aconfessional i democràtic, en el que la seua Constitució contempla la igualtat entre les persones; els que accedeixen, per dret hereditari, a aquestes mencions ho fan amb caràcter molt personal i privat,  fent homenatge a la seva genealogia i als seus predecessors, contribuint a mantenir la història en la memòria familiar i col·lectiva.

Em volta pel cap la pregunta; no conec ni sé on viuen, ni com es guanyen la vida aquests barons, comtes i marquesos, d’Herbers, Morella i Villores, però han trepitjat les nostres terres?