Emergència climàtica

L’inici d’un nou període, i sobretot d’un nou any i d’una nova dècada, ens convida a fer una pausa en els nostres quefers diaris, a reflexionar sobre els últims esdeveniments i decisions i a plantejar-nos noves metes.

En les últimes setmanes del 2019 va tenir lloc una sèrie d’esdeveniments que bé podria marcar el tarannà dels pròxims anys pel que fa a la situació ambiental del nostre planeta, i també al desenvolupament econòmic i social a escala global. Ens referim a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, àmpliament coneguda com COP25.

El passat dia 30 d’octubre, poc abans d’iniciar-se la cimera a Xile, el govern estatal va fer saber que no acolliria la COP25 degut a la situació que estava travessant el país. Dos dies després, s’anunciava que Madrid seria la seu d’aquesta Conferència on 196 països estaven convocats a aconseguir un objectiu principal: trobar vies per a reforçar el compliment de l’Acord de París.  Aquest Acord, ratificat per 195 països i en vigor des de l’any 2016, va ser el primer pacte mundial vinculant sobre el clima i entre els seus objectius destaca el de frenar el calfament global per a què l’increment mundial de la temperatura no siga superior als 2ºC en aquest segle, respecte als nivells preindustrials.

La Conferència pel Clima del 2019 va despertar expectatives i desconfiança a parts iguals en alguns sectors socials que es van organitzar i mobilitzar per a defensar que “els causants del problema no podien ser part de la solució”, apel·lant a grans firmes nacionals i multinacionals que aprofitaren la cita per a mostrar a la galeria el seu costat ambientalment més benvolent fent-se valer de tota mena d’acrobàcies de màrqueting. És el que s’ha conegut com la Contracumbre COP25 i que va organitzar la Marxa pel clima a Madrid.

Finalment, tot i les dificultats en què es va celebrar la cimera i malgrat el retard en arribar a un consens, el 16 de desembre es va fer públic l’acord aconseguit. El punt central d’aquest acord és el que emplaça els estats a elaborar, durant aquest any 2020, plans nacionals més ambiciosos per a reduir les emissions de carboni. No obstant, tres grans països emissors de gasos d’efecte hivernacle com són els Estats Units, Xina i Índia no acceptaren aquest punt. Tot plegat fa que moltes veus consideren aquest acord insuficient i fins i tot la presidenta de la cimera, Carolina Schmidt, va declarar que “s’esperaven solucions concretes més ambicioses” i que per això “no estaven satisfets”.

Malgrat el tou acord aconseguit, la cimera ha tingut una repercussió mediàtica notable i ha aconseguit que temes com el canvi climàtic, el calfament global, l’emergència climàtica o la sostenibilitat apareguen massivament a les capçaleres dels telenotícies, a les xarxes socials i fins i tot a les tertúlies televisives.

Enmig d’aquesta situació, algunes iniciatives ciutadanes s’obrin pas per a incitar les autoritats locals a prendre mesures per a reduir la seua petjada ambiental i alienar-se amb aquest objectiu de reducció de gasos d’efecte hivernacle. És el cas del moviment popular nascut a Vilafranca que treballa per a què des del govern local s’inicie “un procés d’educació, formació i conscienciació a tota la població sobre la veritat de la crisi ecològica i l’enorme canvi necessari per a frenar-la”.

La declaració d’emergència climàtica a Vilafranca el passat mes de desembre se suma a les de la Generalitat Valenciana, la Diputació de Castelló i la ciutat de València, entre moltes altres, i ha de suposar l’adopció de mesures per a reduir les emissions de CO₂ i per a augmentar la sostenibilitat.

Des d’aquest moviment popular, pioner a la comarca i obert a la participació ciutadana, es treballa per a què les mesures a prendre a Vilafranca siguen transversals a tots els àmbits municipals i es pose l’accent en qüestions com l’eficiència energètica de l’enllumenat públic i de la calefacció dels edificis municipals, la inclusió de criteris energètics i sostenibles en la construcció i rehabilitació d’edificis municipals, així com en la contractació de serveis. Una de les mesures proposades és la contractació d’energia elèctrica 100% renovable.

Amb aquestes i altres mesures que poden consultar seguint el codi QR, aquest moviment pretén que la conducta municipal puga servir d’exemple i motivació per a què el veïnat prenga consciència i adopte mesures de reducció d’emissions de CO₂.

I és que les accions presses fins ara han sigut d’una magnitud molt inferior a les necessitats que presenta la situació actual i per això cal l’acció i la implicació a tots els nivells per a reduir les emissions i frenar els efectes del canvi climàtic.