Per tothom és conegut que avui dia no fem servir les cartes ni les targetes postals com abans: ara tenim internet que és net, segur i immediat. També és cert que no escrivim tant actualment, potser perquè només tenim temps per anar amunt i avall, o també perquè ara no paguem els nostres missatges electrònics directament, però segur que per mitjà dels nostres impostos s’arreglen moltes coses, fins i tot algunes crisis econòmiques fortes. Els segells tenen i han tingut un valor  testimonial, cultural i també comercial. El valor testimonial signifique que encara es poden fer servir com a franquícia per als escrits en paper, i que molts col·leccionistes d’arreu del món estan interessats en la cultura dels segells, que és el que vulgarment coneixem com a filatèlia (afició als segells). Els temes dels segells tenen diferents continguts i objectius: dels continguts hi podem trobar fets polítics i socials, commemoracions i també molta divulgació cultural, geogràfica i turística. La funció comercial existeix, però s’ha anat devaluant progressivament; de qualsevol forma el negoci dels segells ha resultat sobretot rentable per a l’Estat que a més done un servei important: recollir i repartir moltes coses amb eficàcia. Dels objectius dels segells podem apuntar la labor informativa, la didàctica o instructiva i la d’entreteniment, col·leccionant per països, per sèries o per temes que poden interessar: la naturalesa, la història, la geografia, els oficis… En alguns cassos s’han arribat a fer tesis doctorals sobre temes emmarcats dins la filatèlia.

L’estar presents, com a poble, en un segell te significació: primerament perquè se’ns ofereix un valor cultural o estètic superior a altres, ja que ens situen en la línia dels grans esdeveniments que succeeixen en un país, en aquest cas, a l’Estat espanyol; en segon lloc que la imatge del nostre poble estarà en mans de molts col·leccionistes nacionals i estrangers que lloaran segur les característiques estètiques de la nostra ciutat; i finalment que aquest segell, el “nostre” segell el podem vore recórrer per tots els països del món. Quasi res. A part de tot això, creiem que hi ha la possibilitat que nosaltres, com a poble, puguem treure algun profit d’aquest petit o gran esdeveniment com més avant vorem.

A nivell personal, esta bonica història del segell de Morella va començar un temps abans de començar el Sexenni de 2018 quan em vaig adonar que no es farien activitats filatèliques com havie passat altres anys; i com aquell qui no vol la cosa, participant en un concurs de la revista “Sellos y mucho más”, darrere del paperet de la resposta al concurs que plantejaven, no se m’acudeix res més que escriure en bolígraf aquesta frase (en cursiva):

“Sello sobre la castellonense Morella. Acordaos de hacer un sello sobre Morella. En este año se celebran sus fiestas del 54 sexenio. Encuentro a faltar sellos sobre ciudades y monumentos catalanes y valencianos”.

Diríem que el meu gran sentiment va ser veure tantes temàtiques geogràfiques repetides dins la filatèlia espanyola: el camí de Sant Jaume, Astúries, Cantabria, Granada, Madrid, Valladolid… i no aparèixer res o poca cosa dels pobles de la nostra costa mediterrània des de Salses a Guardamar. I van, i m’ho publiquen (sense permís) a la secció “Los filatélicos opinan”. La resposta que vaig rebre es pot llegir a la revista del mes de setembre d’aquell mateix any: que es fan segells de tot el país, que se n’han fet molts tant de València com de Catalunya (cosa que no és certa, sobretot pel que fa a València), i que qualsevol persona pot fer la seua petició a la Comisión Filatélica del Estado[1]. Així que, a part de tot vaig vore en esta última frase que encara teníem una porta oberta, una esperança, alguna possibilitat…

Vaig demanar informació al respecte a algunes amistats i alguns grups filatèlics i em van dir que calie presentar un dossier acurat sobre el tema i a la vegada el major nombre possible d’adhesions per part d’entitats, sobretot dels Ajuntaments i d’altres associacions cíviques i culturals recolzant la petició. Em vaig posar en contacte amb el Sr. alcalde, en Ramhsés Ripollés i li ho vaig comentar per correu electrònic dient que aprofités l’oportunitat que Morella ere la capital de la muntanya l’any 2019 i vaig obtenir per resposta que ja ho estaven treballant des de l’agrupació dels Pobles Més Bonics i que moltes gràcies. A partir d’ací, s’ha de dir que el treball i el mèrit va passar a mans de l’Ajuntament de Morella, la seua Conselleria de Cultura i els seus col·laboradors: persones i entitats. Morella, com ja sabeu, és i ha sigut una gran capital cultural i espiritual amb grans escriptors, evangelitzadors i pensadors, la llista dels quals serie molt llarga d’escriure… Per tant, s’ha de dir que el mèrit de tenir un segell de Morella és de l’Ajuntament de Morella i del seu alcalde, jo només vaig remoure el tema.

La Comisión Filatèlica del Estado la formen un grup de persones adscrites al Ministeri de Foment que s’encarreguen de buscar temes per als segells de cada any des de les peticions internes i externes que els arriben. En algun missatge que els vaig enviar ja els vaig dir que cap poble de la comarca dels Ports havie eixit a la filatèlia des del segell de les pintures rupestres de Morella la Vella de l’any 1967 i que Peníscola també havie eixit dins la sèrie “Castells” d’eixe mateix any. Cinquanta-tres anys ere molt de temps, massa temps per adonar-se que tots els pobles de la província de Castelló es podrien considerar “Pueblos con Encanto”, igual com molts altres de la costa mediterrània. Que Morella és una ciutat filatèlica ho demostren els dos mata-segells especials que s’han fet en dos Sexennis consecutius: el primer l’any 1994 en motiu del 50 Sexenni afegint el mata-segells de rodet que va circular durant el mes d’agost d’eixe any, i l’altre el Sexenni següent de l’any 2000 en què es va fer un homenatge als torners. En motiu del 50 Sexenni es va fer a la Biblioteca Municipal una exposició filatèlica que va durar els dies de les festes. A més Morella ja en el segle XIX va ser estafeta (oficina on es recollie i es repartie el correu) per tots els pobles de la comarca, exceptuant la carteria de la Mata que comprenie les poblacions de Villores, la Todolella, Olocau, i Tronxó, segons indique la “carta de correos y postas de la provincia de Castellón” de l’any 1863[2]. Tant l’una com l’altra depenien de l’administració principal de Castelló. La correspondència de Morella arribave a Castelló amb carruatge que parave a Sant Mateu, i Alcalà de Xivert. L’il·lustrat Pascual Madoz en el seu Diccionario de l’any 1845 ens informe que els camins eren de ferradura y amb molt mala conservació, i que el correu es rebie dimarts, divendres i diumenges a les quatre de la tarde i eixie dilluns, dijous i dissabtes a les deu i mitja del matí fent entendre que tardaven unes cinc o sis hores (o més) per arribar a Castelló i altres pa tornar. Més avant, quan ja va haver la carretera l’any 1860 el correu ere transportat pel cotxe-diligència que venie de Castelló per Sant Mateu (hi ha fotografies); des de llavors els autocars de línia se’n deien cotxes-correus perquè anaven recollint i deixant les saques del correu a diferents poblacions, faena que feien els carters.

[1] “Sellos y mucho más. Boletín del Servicio Filatélico de Correos”, ed. S.E. Correos y Telégrafos S.A., nº 53, Madrid, septiembre 2018-3, pàg. 3.

[2] Estes referències provenen dels dos articles que es van publicar a la revista dels Ports AU!:

GIL ADELL, Joan: Història postal dels Ports: Prefilatèlia, AU! Revista Comarcal dels Ports, nº 67, estiu 2003, Morella (Castelló), pàgs. 7-13.

GIL ADELL, Joan: Història Postal dels Ports: Filatèlia, AU! Revista Comarcal dels Ports, nº 69, hivern 2004, Morella (Castelló), pàgs. 7-16. El mapa se trobe a la pàgina 12.

Post Views: 4