Es compleixen 775 anys de la concessió de la Carta Pobla del Forcall (2 de maig de 1246), atorgada per Pere Nuñes, alcaide de Morella i lloctinent del posseïdor del senyoriu de Morella, Pere de Portugal (oncle del rei Conqueridor), essent rei de la Corona d’Aragó Jaume I,  i 330 anys de la formalització  de la independència de  Castellfort, Catí, Cinctorres, Forcall, La Mata, Olocau, Portell, Vallibona i Vilafranca de la metròpoli Morella.

Amb el primer fet es donava carta de naturalesa a uns assentaments de repobladors procedents d’arreu del territori de la reconquesta i en el segon la independència responia a les aspiracions que tenien les aldees en quan l’aplicació de les seves polítiques de justícia, econòmiques i socials al marge dels interessos de Morella. Això es va aconseguir amb el reconeixement d’aquestes aldees dependents del lloc i castell de Morella com viles reials per decret del rei Carlos II de Castella (9 de febrer de 1691) a canvi, entre altres punts motiu de negociació, d’una important quantitat de diners a favor del tresor reial.

Deixem enrere 775 anys de sabers locals. Any a any, segle a segle el Forcall ha anat  acumulant coneixements i experiències que ha sabut gestionar en les tres últimes centúries. El que era una menuda alqueria s’ha transformat en un poble amb identitat pròpia, els seus bancals amb parets de pedra seca i els seus cultius, l’espart, els cucs de seda i el safrà, i la manufactura de l’espardenya han donat caràcter als seus habitants. Creuament de camins romans i medievals, les muntanyes han estat una barrera que ha fet que tradicionalment miri cap a l’interior pel que la seva cultura i història està més lligada a les tradicions aragoneses que als hàbits valencians.

No vull entrar més en el detall d’aquests esdeveniments i prudentment prefereixo que els desenvolupin i comentin els experts historiadors de les nostres terres que en tenim molts i de bons i sí entraré en mes detall en altres aniversaris que la casualitat ha fet convergir enguany, el 2021.

Un mes d’octubre de 1956 un grup de forcallans residents a Barcelona van decidir configurar un col·lectiu en forma d’associació com  la que havien fet els morellans el 1903 fundant la Colònia Morellano-catalana, que van batejar de forma similar com Colònia Forcallano-catalana. El motiu oficial va ser el reforçament de les festes patronals en  decadència a causa de la migració. En aquella època, els caps i fills grans de les famílies que quedaven al poble anaven 9 mesos a fer la campanya de la Greda o a treballar a Alemanya els 12 mesos; per tant, Forcall era un poble que gran part de l’any estava poblat fonamentalment per dones al càrrec d’agüelos i criatures menudes.

La realitat va ser que la Colònia es va implicar molt més i va participar, promoure i patrocinar varies obres i activitats diferents com la caravana de la Colònia que va permetre que famílies emigrades a Catalunya poguessin fer, per un preu assequible, el viatge al poble per assistir a les festes, la construcció de la font a l’ermita i el parc infantil, la instal·lació de part de l’equipament de l’enllumenat públic, prospeccions aqüíferes i promocions agropecuàries. Va fer èmfasi en la cultura local, molt oblidada a l’època, amb exposicions històriques, visites científiques a la moleta, reemplaçament dels vestits de les danses, l’activació de la cursa de les 4 moles, la promoció de la Santantonà, la participació activa en la Mancomunitat de Maestrazgo en favor de l’apertura del turisme a la comarca i aportacions econòmiques en manifestacions com el III centenari de les relíquies de S. Víctor o les creus i peirons de terme, diversos concursos, l’edició de llibres i un llarg etcètera. D’això fa 65 anys.

Un dels encerts de la Colònia va ser crear el butlletí Bisgargis. Boletín de la Colònia y la Villa de Forcall, que en principi va servir per fer arribar a casa dels socis les convocatòries de reunions i poc a poc es va anar configurant com un medi per donar a conèixer les noticies del poble i, cosa important, la nostra història a través de la secció Pinceladas históricas i d’altres aportacions de reconeguts especialistes. La revisteta que ha passat per moments difícils, s’edita, després de 60 anys de sortir a la llum, amb nova capçalera i fotografies en color, és un visitant esperat amb il·lusió a les llars forcallanes d’arreu.

Una secció que es va creure prou interessant per incorporar com a noticia dins la revista és la de El Temps. Estació meteorològica del Forcall. El títol pot semblar presumptuós, però ha permès guardar i processar dades des de fa 25 anys -les primeres daten de juny de 1995- referents a temperatura, pluja, granís i neu gràcies a l’observació amb mitjans molt elementals com un  termòmetre de màxima i mínima i un pluviòmetre de plàstic, que pacientment fa cada dia el forcallà Miguel Rodés.

No es pot obviar que l’atzar ha fet que enguany es compleixin els deu anys de la mort de dos prohoms forcallans, probablement uns dels intel·lectuals més destacats de la nostra societat local del s.XX, Santiago Casanova Giner (1922-2011) i Josep Eixarch Frasno (1915-2011). Penso que val la pena dibuixar una mica els seus perfils d’homes de ciència que han actuat sempre en pro del poble.

Casanova, al marge de la seva tasca al servei de l’església com a sacerdot en la diòcesi de Barcelona, va destacar per la seva dedicació a l’estudi de la geologia i de la paleontologia. Va recollir una important col·lecció de fòssils que va donar en part a l’Ajuntament de Forcall i va iniciar projectes per la recuperació de monuments religiosos de la nostra comarca. Bon amant de la música i col·leccionista de Goigs, que també va escriure, composar i publicar un mostrari de marians de la comarca.

Eixarch, el vedaller de la història de les viles dels Ports, el catedràtic de la història del Forcall, l’home de la paraula educada i l’intel·lectual honest, exercint la seva filosofia eixarquiana molt fidel a les cites dels textos i amb poca interpretació personal. Son frases extretes de les cartes, articles i comunicats dels diferents obituaris que li van dedicar destacades personalitats del món acadèmic i polític de les nostres terres.

La seva vida professional va estar centrada en l’ensenyament de llengües clàssiques.  Forcall era la seva fita històrica. El resultat dels seus treballs es van publicar successivament en el butlletí Bisgargis. No els detallaré perquè la llista es molt llarga i no es motiu del present article però els remeto al llibre Forcall. Trabajos históricos  1966-1993. Els seus estudis van aparèixer en el butlletí fins el 2004, però va continuar treballant en temes referents a la Catedral de Tortosa i el seu entorn.

Amb el seu amic Casanova van formar un bon equip i conjuntament van emprendre el projecte de la celebració del III Centenari de l’arribada de les relíquies de Sant Víctor, que enguany ja fa el 335 aniversari, creant una revista a l’efecte. Van treballar junts en l’execució de diferents exposicions i van mantenir i potenciar el Bisgargis.

Tots aquest esdeveniments, especialment la fita de la Carta Pobla i la independència com a Aldea Reial, ens conviden a fer memòria i que les diferents entitats socials del poble i la resta de la comarca facin costat a l’Ajuntament del Forcall per poder celebrar com es mereixen aquestes efemèrides per divulgar i reforçar el seu coneixement entre les joves i noves generacions i la població en general.

Al llarg de tot l’any i en la mesura que la situació sanitària de pandèmia en la que ens trobem ho permeti, s’aniran programant un seguit d’activitats, en forma de xerrades, visites, excursions  i tallers a l’aire lliure, que ens permetran aprofundir en els orígens i singularitats d’aquests fets en l’entorn de la nostra terra de frontera entre l’Aragó, la Catalunya Nova i València.

Post Views: 4