Recordo que quan els anys cinquantes del segle passat començàvem a estudiar geografia, els Escolapis, que feien l’observació meteorològica, ja ens explicaven que la pluviositat anual de la nostra comarca es xifrava en 600 L/m2 per terme mig.

Si considerem les dades actuals, que ens ha facilitat amablement el Sr. Joan Amela, actual observador de l’Estació Meteorològica, ens donen des de 1979 fins al 2020 una mitjana de 609,7 L/m2. Està clar que no ha variat molt la cosa en 65 anys.

A la classe de Ciències Naturals, a segon del batxillerat elemental i a cinquè del batxillerat superior, ens ensenyaven, en parlar de l’aigua, com n’és d’important i abundant en la composició i constitució dels éssers vius. En el cas dels animals estaríem parlant d’un 75 a un 80 per cent del pes.

Fa temps que em ronda pel cap relacionar aquestes variables amb la quantitat d’animals que ixen d’ací. Això ens donaria una idea del volum d’aigua que se’n va de la nostra comarca a causa de l’extracció de bestiar per al consum de carn, començant pel boví i acabant pel pollastrí (perdoneu la paraula).

En el cas que ens ocupa presentem una mostra de càlcul referida a la zona de Morella, que inclou gran part de la comarca dels Ports. Només s’exceptuen els termes de Vilafranca i Castellfort que pertanyen a una altra zona administrativa. Estem parlant d’una superfície de 743,5 Km2.

A partir de les dades disponibles i amb quatre operacions senzilles es poden posar de manifest qüestions que possiblement valgue la pena tindre en compte.

En el quadre primer, corresponent a l’any 2019, es pot veure quin ha estat el procediment del càlcul.

Tenim les dades anuals dels animals venuts fora de la comarca facilitades per OCAPA de Castelló per mediació del Sr. Vicent Escrivà de l’oficina de Morella.

Si multipliquem el nombre de cada tipus de bestiar pel pes d’extracció de cadascun d’ells obtindrem el pes total d’animal viu que es trau de la zona al cap d’un any. En ser en aquest punt, d’eixa quantitat es pot traure el 75 % i tindrem la quantitat d’aigua que desapareix (dèficit hídric) de la conca de forma sistemàtica cada any.

En el cas present fem una consideració de 10 anys. Des del 2010 al 2019. Ampliar el càlcul a períodes més llargs és només cosa de tindre les dades a mà.

El quadre número 2 mostra el resum de la desena d’anys a tindre en compte. Concretament des de 2010 a 2020.

Comença amb la columna dels anys. A continuació trobareu els valors de la precipitació mitjana anual en litres per metre quadrat.

A la següent, apareix el total de quilos de bestiar que s’han extret de la zona en un any.

A continuació figuren les dues columnes que informen de l’equivalent d’aigua tenint en compte el factor de conversió del 75 % del pes total del bestiar; en litres i en m3.

Tot això il·lustra de tota aquella aigua que ix de la conca i no torna o, si ho voleu dir d’una altra manera, aigua que ja no tindrem i que trobarem en falta, i en diem dèficit hídric.

Les dues últimes columnes pretenen donar unes dades que puguen ser més intuïtives que les xifres grosses per tal de fer-se una idea del que representa aquest dèficit.

Dp.T.S. fa referència a la quantitat de depòsits com el de la Torresegura, amb una capacitat de 3.300 m3, que es podrien omplir amb tota eixa aigua i C.10m3 indica el nombre de cubes de tractor de 10.000 litres cadascuna que farien falta per encabir-la.

Tenim la filera de baix de tot en negreta i itàlica que expressa els valors de la mitjana de les dades de la columna corresponent.

Conclusió

Dona tota la sensació que la quantitat de bestiar que ix de la nostra zona representa un dèficit hídric considerable. Tenint en compte les dades, resulta que a la volta de vint-i-cinc anys acumulem una falta d’aigua equivalent a tota la que plou en un any.

Ens caldrien 5 depòsits i mig com el nou de la Torresegura i mantenir-los plens tots els anys per tal de pal·liar un poc tot eixa falta d’aigua.

Post Views: 9