Cartografia de Morella (1707-1890)

Presentació de l’exposició de vistes del castell i la vila de Morella anteriors al naixement de la fotografia (1707-1890)

El proper dia 1 d’agost, a les 7 de la vesprada, a la Sala del Justícia de l’Ajuntament de Morella es farà la presentació i posterior visita guiada de l’exposició titulada “Cartografia de Morella, 1707-1890”, que recull al voltant de 50 dibuixos, gravats i litografies dels segles XVIII i XIX, una col·lecció molt singular, que mostra aspectes del castell i la vila de Morella tal com era amb anterioritat a la invenció i la difusió de la fotografia.

Des del segle XIII la vila de Morella va tindre una enorme importància en el conjunt de l’antic regne de València, tant des d’un punt de vista polític com econòmic, i això es va deure en gran part a la seua estratègica situació geogràfica, al costat del camí reial que conduïa des de les comarques valencianes septentrionals fins al regne d’Aragó, d’una banda, i per un altra al principat de Catalunya.

No obstant això, totes eixes circumstàncies beneficioses per a Morella també tenien una part negativa, perquè per eixe mateix camí, en cas de conflicte anaven i venien les forces armades dels bàndols enfrontats, i com en aquells temps la lògica militar establia que el domini del castell era essencial per a tindre avantatge sobre l’enemic, la vila es va veure afectada per llargs i durs setges i bombardejos, que van fer estralls no sols en la població civil sinó en el seu patrimoni arquitectònic.

Els danys van ser especialment notables al llarg dels segles XVIII i XIX, perquè Morella es va veure implicada en els conflictes de les Guerres de Successió, de la Independència, i de les Guerres Carlistes, i va ser en els setges de 1707, 1838 i 1840 quan es van produir les principals destrosses, especialment en este últim, perquè a més de les nombroses pèrdues humanes i materials, va ser destruït intencionadament el seu riquíssim arxiu municipal, un autèntic desastre per a l’estudi de la història de la que va ser la primera vila reial del regne de València.

Amb caràcter general durant els setges i també després, quan s’aconseguia ocupar una població, els cartògrafs militars aprofitaven per a alçar quants mapes i plànols consideraven necessaris, i així va succeir també a Morella, tant del recinte emmurallat com del castell, bé a través d’esquemàtics plànols de planta, bé amb precioses vistes frontals dibuixades des de diferents punts estratègics. També abunden els mapes físics, relatius al terme municipal de la vila, així com de comarques limítrofes, molt útils en tots els casos per a tindre millors coneixements del territori, a l’hora de moure amb major facilitat les tropes enfront d’un hipotètic enemic.

Eixa presència relativament freqüent d’alguns cartògrafs militars francesos i molts espanyols, al llarg dels segles XVIII i XIX, fins i tot en temps de pau, va fer que amb el pas del temps s’hagen conservat en els arxius de totes dues nacions un número molt important de mapes de Morella i voltants, que permeten fer-nos una idea molt aproximada de l’aspecte que tenia en unes èpoques en les quals la fotografia encara no existia, o encara no havia arribat a la població. Sens dubte, la imatge més important coneguda és una magnífica panoràmica de Morella dibuixada pel capità Rafael Gliemas, que la va fer imprimir a València en 1838, on pot veure’s tot el recinte emmurallat que envolta la vila, coronada pel castell, sent la que millor permet visualitzar com degué ser el perfil de Morella al llarg de les edats Mitjana i Moderna.

Durant gran part del segle XIX, les inacabables guerres carlistes també van donar origen a una abundant literatura vinculada a eixos fets bèl·lics, on Morella va ser protagonista sense voler-ne en bastants ocasions; i per eixe motiu es van elaborar per als lectors desconeixedors del territori, nombrosos gravats i litografies relatius a la vila i el seu castell, més reals els uns, més idealitzats els altres, però en conjunt demostratius de la importància de Morella en el transcurs de les operacions militars. La suma de tots els mapes i plànols militars, més els gravats i litografies de les publicacions de caràcter històric localitzats fins al moment, constitueixen una impressionant col·lecció de més d’un centenar d’imatges cartogràfiques relatives a Morella, a partir de les quals hem efectuat una selecció i reproducció digital de les més importants, amb la finalitat de mostrar-les en esta exposició que se celebra a la Sala del Justícia de l’Ajuntament, amb motiu de les festes del 55 Sexenni en honor de la Nostra Senyora la Verge de Vallivana, patrona de Morella i protagonista principal en alguns gravats de la mostra; actuació prèvia a la publicació d’una monografia on es reunisquen i estudien tots els mapes i plànols de la manera més adequada possible, ja que constituïxen una verdadera raresa en el camp de la cartografia històrica, en ser molt poques les viles espanyoles de les seues característiques posseïdores d’una col·lecció cartogràfica similar, tant en quantitat, qualitat, com a interés científic.