Ara fa tot just un any la nostra comarca vivia amb expectativa el desembarcament de la Iniciativa Maestrazgo-Ports (l’anomenat Yellowstone Europeu), impulsada per la fundació Global Nature. La proposta havia emergit del no-res mig any abans i es va donar a conèixer públicament a través de vídeos de molt bona factura audiovisual. La majoria dels alcaldes dels municipis afectats no en van ser informats pels promotors, a pesar que la proposta de clar tarannà conservacionista tenia una afecció directa sobre el territori. La iniciativa, que primerament es va presentar com una proposta estrictament mediambiental, va transformar el seu tarannà cap a postulats de desenvolupament local, tan bon punt es detectaren els primers recels entre la població local.
I fou precisament aquest canvi de discurs, aquesta manca d’informació precisa sobre què pretenien en el mitjà i llarg termini els seus promotors, el que condemnà el Yellowstone al fracàs. Ni hi hagué una correcta interlocució amb els responsables públics ni es va invitar a la comunitat local a ser-ne partícips a pesar de la dimensió i la transcendència del projecte. La participació pública fou pura retòrica. En la cosmovisió dels promotors tota l’acció es justificava sota el pretext del pla de l’ONU de conservar el 30% del planeta per a l’any 2030.
Ha passat un any des d’aleshores i iniciatives que restaven adormides han tornat a reactivar-se. De nou, la preservació del planeta n’és l’excusa. El pretext de l’emergència climàtica i la necessària transformació energètica són l’esperó per a una allau d’iniciatives d’energies renovables per les nostres contrades. L’anomenat clúster del Maestrazgo, a les comarques limítrofes de Terol, contempla la instal·lació de 161 aerogeneradors d’última generació per part de l’empresa Forestalia. Dels efectes que l’evacuació de tota aquesta energia tindrà sobre els Ports se n’ha parlat a bastament. A la nostra comarca, d’una altra banda, Renomar té previst ampliar els seus parcs eòlics (o n’hauríem de dir ‘centrals eòliques’?) amb 55 nous aerogeneradors repartits entre Morella, Sorita, Olocau, Todolella, la Mata, Portell, Vilafranca i Ares. Els molins més grans tindran una altura de 180 metres, una diferència substancial respecte els actuals, que mesuren 116 metres.
Sorprèn l’enrenou generat al voltant de les línies d’evacuació del clúster del Maestrazgo i la docilitat amb què ha estat rebuda la proposta d’ampliació de Renomar. El debat públic al respecte és residual, per no dir inexistent. No és res nou, en tot cas, ara fa tres lustres, la implantació de les primeres centrals eòliques va despertar un recel testimonial. L’actual no-resposta tampoc no és d’estranyar: la implantació i el manteniment dels 263 aerogeneradors que en l’actualitat estan instal·lats en la comarca ha generat més d’una seixantena de llocs de treball, repartits per quasi tots els municipis de la comarca i també dels pobles limítrofs. Totes tenim algun amic que hi treballa, amb un sou digne, a més a més.
Si excloem els treballadors de l’àmbit públic, es pot dir sense por a equivocar-nos que en una dècada Renomar ha esdevingut la segona empresa més important de la comarca, només per darrere -molt per darrere, caldria afegir- de la factoria Marie Claire, a Vilafranca. No és poca cosa en un territori que és víctima d’una sagnia demogràfica que dura un segle. Negar l’impacte positiu que això ha tingut sobre el mercat laboral de la comarca resultaria injust.
De la mateixa manera, la presència de molins dins els termes municipals ha esdevingut una font de riquesa per als municipis. El pagament dels impostos d’activitat econòmica (IAE) i l’impost de béns immobles de caràcter especial (IBICE) ha alimentat les arques municipals i ha insuflat oxigen en un context d’insuficient finançament local. De la mateixa forma, i a través dels fons de compensació, els ajuntaments han pogut escometre obres que d’altra forma no haurien pogut abordar. La resposta a la pregunta de si l’activitat eòlica ha generat ingressos a les arques municipals és inequívoca: sí. No reconèixer-ho, de nou, resultaria injust.
Ara bé, la panoràmica no pot quedar completa si les preguntes es queden en aquest nivell. En termes absoluts, aquests ingressos semblaran copiosos, però ho són si els comparem amb el conjunt de beneficis que anualment Renomar anota en el seu compte de resultats? Quin percentatge del total de beneficis de l’empresa que presideix Fernando Roig es queda en els municipis? Perquè al capdavall, es tracta de companyies que es basen en una lògica extractivista i que utilitzen el territori com l’escenari per als seus negocis.
No molt lluny d’ací, a Catalunya, el professor i geògraf de la Universitat Rovira i Virgili va analitzar l’impacte que les centrals eòliques van tenir en les arques municipals dels pobles amb centrals eòliques. Ho feu a instàncies de l’Ajuntament de la Granadell, a la comarca de Les Garrigues. Així, els ingressos procedents dels molins significaven només el 7,4% del total d’ingressos municipals dels ajuntaments amb aerogeneradors. Del total de la facturació, als pobles afectats només els arribava l’equivalent al 3,4% de la quantitat total. És a dir, que si bé els municipis van obtenir un benefici econòmic significatiu en termes absoluts, no ho foren tant en termes relatius.
A casa nostra a hores d’ara resulta impossible traslladar un estudi d’aquestes característiques. Sabem això sí, per les informacions que han eixit en premsa, que el 2019 Renomar va facturar 81,2 milions d’euros i va registrar 14,2 milions de beneficis. Davant d’un context tan complex com l’actual, fora bo que la ciutadania de la comarca disposara de dades objectives amb les quals formar-se una opinió ben fonamentada. Els consistoris de la comarca, en la seua majoria, han abraçat amb entusiasme la nova tanda de molins. La cosa desitjable, doncs, seria que feren una mena d’estriptease comptable i quantificaren quins han estat els ingressos rebuts fins ara: quines quantitats sumen el IAE, l’IBICE i els Fons de Compensació. I que, com va fer Sergi Saladié, a l’altre costat del Sénia, es compararen amb el total de beneficis obtinguts per les companyies explotadores.
Perquè amb aquestes dades a la mà, la ciutadania estaria en disposició de tenir una opinió més ben formada. I potser consideren que les centrals eòliques han estat un manà que compensa, amb escreix, l’afecció paisatgística i mediambiental. O potser consideren que no. O potser vulguen qüestionar el model extractivista actual i preferisquen models que, com ja passa en altres punts d’Europa, generen un benefici molt més gran per a les comunitats locals afectades per l’onada renovable. En tot cas, no s’hauria de passar per alt que les administracions públiques tenen l’obligació legal de ser transparents en relació amb tota l’activitat que desenvolupen. També en aquesta qüestió. Ens calen estudis imparcials que posen llum i que ajuden els veïns i veïnes a tenir una opinió més ben formada a propòsit del model econòmic, mediambiental i social que volen per als seus respectius municipis. Seria, crec, en benefici tant dels detractors com dels partidaris, i, en última instància, de tota la societat.

Post Views: 58