Ingram Cecil Connor III va ser el nom de naixement de Gram Parsons (Florida, USA, 1946 – Califòrnia, USA, 1973), autor, cantaire, guitarrista i pianista, que va nàixer a Florida, però es va criar a l’estat de Geòrgia. De família materna adinerada, son pare era un heroi condecorat de l’aviació de guerra.

Gram va tenir accés a nivells d’educació consonants a la seua classe social. Però son pare se suïcidà jove i la seua mare, tornada a casar prompte, va caure en l’alcoholisme. Amb la seua família desintegrant-se, Gram va desenvolupar de ben jove robustos interessos musicals.

Va formar part de grups com International Submarine Band (1966-67), The Birds (1968) i The Flying Burrito Brothers (1969-70). Després emprengué la seua carrera en solitari i col·laborà estretament amb Emmylou Harris. Va morir d’una sobredosi de droga, a una habitació d’hotel, quan tenia només 26 anys.

Malgrat el seu decés prematur, és considerat com a un dels grans impulsors del naixement del country rock, la fusió del country tradicional i el roc puixant (amb les seues dosis corresponents de folc, soul o rhythm and blues, és clar) en aquells moments. La seua desaparició prematura mos va privar, ben segur, d’una gran obra de creació musical.

The Flying Burrito Brothers, amb aquest inversemblant, oximorònic i simpàtic nom, va ser el grup que va publicar al 1970 la cançó Lazy Days. Conegut com a gran grup de country rock, sobretot pels influents discos The Gilded Palace of Sin o el mateix Burrito Deluxe, on hi era inclosa esta cançó. El grup ha sofert innombrables canvis de personal i ha existit al dessota de diferents noms, sense que hagin retrobat el seu deixant original.

Lazy Days es una historieta, una ficció quasi literària ben simple i ben trobada. Un dia qualsevol en el que, pels motius o raons que siga, no cal anar a treballar ni a estudi. Avui no existeix cap compromís o convenció social als que estiguem lligats o vinculats. Podem galvanejar i fer-mos una bona torrada de carn. Mos relaxarem i passarem un bon dia. Oblida-te’n de la declaració de la renda o de qualsevol altre maldecap o de res que ho al·legoritze o ho metaforitze.

Existencialisme de puntetes. D’un dia pereós en farem un dia boig, n’aprofitarem la galvana e mos farà honra donar-li sentit a esta jornada lenta i encalmada.

Podeu trobar-la la cançó a [https://www.youtube.com/watch?v=QSGCtNuE85M]. Proveu a escoltar-la, sentireu com el dia pesat i pereós d’estiu se us transforma fins a esdevenir un dia actiu i xocant. I notareu com la galvana s’esfuma fins a esvair-se.

El text i la cançó havien estat composats cap al 1966 por Gram Parsons, però el seu enregistrament no va estar publicat fins al 1970 -com deia amunt- per The Flying Burrito Brothers, el grup que encapçalava aleshores. La música d’esta cançó és avui, 57 anys després (¡quants de vosaltres no havíeu nascut!), una magnifica mostra del que Gram Parsons, amb altres grans grups, com The Allman Brothers Band, crearen en aquells moments, la fusió entre el country clàssic i el roc ascendent llavors, és a dir, el Country Roc, un autèntic opus spicatum que manté la seua frescor i modernitat.

Gram Parsons, ja ho hem dit, tingué una vida molt, massa, efímera. També la tingueren els grups dels que en fa fer part. Per açò esta cançó, com les altres que va publicar, no va tenir continuïtat en l’èxit ni munts de versions. La cançó va estar enregistrada pels tres grups de Parsons, tot i aixina, aleshores només es publicà aquesta de The Flying Burrito Brothers. Molt anys desprès fou publicada la de The Birds [https://www.youtube.com/watch?v=0c6YJjkUDXA] a partir de l’enregistrament que havia estat fet a 1968.

A dia pereós, cançó d’estiu, però no ho malmetem tot, no una vulgaritat, mai una cançó qualsevol, sinó una que, com Lazy Days, s’ho valgue.

Post Views: 36