Per tal de celebrar el nostre quaranta aniversari com a Centre d’Estudis i Comissió de Normalització Lingüística, ens ha semblat convenient i necessari fer una “Guia històrica i cultural del santuari de la Balma de Sorita”. Primerament, perquè ja feia anys que no s’escrivia cap obra important, des que el Sr. Manuel Beser Bail va escriure el fulletó sobre la Creu Coberta l’any 1983, després l’interessant estudi sobre els endimoniats del Sr. Àlvar Monferrer el 1997 i finalment el llibre, més literari i turístic que històric, del Sr. Vidal Fernández publicat per la Diputació de Castelló el 2005. Des d’eixos temps no s’havie escrit res gran i seriós sobre la Balma.

Per altra banda restave pendent de resposta a la pregunta que el Sr. canonge Dom. Ramon Ejarque Ulldemolins (1882-1936) va proposar en escriure la darrera Historia de Ntra. Sra. de la Balma l’any 1934 per temor que moltes notícies del santuari es perdessen, com així va passar en la crema del 6 d’agost de 1936 per part dels milicians anarquistes aragonesos. Concretament, la pregunta consistia en dir si el santuari de la Balma continuaria sent un lloc d’atracció per a la gent que buscave la pau, el recolliment i la tranquil·litat. La resposta, com us podeu imaginar,està en el llibre que properament presentarem. Per tot això i molt més vam pensar en dedicar aquesta Guia als noranta anys de la publicació de la darrera Història per l’esforç i la voluntat que li va suposar a Mn. Ramon escriure-la, redactar-la i editar-la en aquells temps, i també als seus col·laboradors dibuixants tortosins: Antoni Cerveto i J. Andreu. Les fotografies eren obra del mateix autor.

La idea de fer una Guia més o menys turística va arrencar pels anys vuitanta del passat segle de la mà del Sr. Manuel Beser Bail “Florència”, fill de Sorita, i de Mn. Francisco Martí Gasulla “Martina” també sorità i rector de la parròquia de Sant Pere Pescador del Grau de Castelló, traspassat a principis d’aquest any. En un primer moment es van adonar que a la Balma durant l’estiu i amb  cotxes particulars era visitada per molts turistes nacionals i estrangers. En aquella època ja es calculava a grosso modo que ben bé una meitat dels visitants eren aragonesos i l’altra meitat, valencians, catalans i estrangers. Aquests darrers es mostraven ben agraïts de la visita i acaparaven fotografies i records que allí a la tenda adquirien.

Es tractava doncs, d’oferir una Guia fotogràfica amb poca lletra, com les que ja existien en altres monestirs. Des d’un bon principi, Mn. Paco de Martina va demanar pressupostos i va veure que la dispesa seria considerable, i que existia el perill de no recuperar la inversió, doncs la Balma no ere ni Montserrat, ni Núria, ni Meritxell. També es va demanar financiació a la Mancomunidad Turística “El Maestrazgo”, però la resposta va ser llavors negativa, ja que encara no s’havia previst donar valor als escrits que anaven apareixent a través dels Ajuntaments dels pobles per a promocionar-los. O sigue que la idea va caure en sac buit i la Guia no es va fer.

Ha sigut ara en els nostres dies que s’ha vist la necessitat de fer-la, per tal de presentar els coneixements que tenim i posar-los al dia i en comú perquè serveixin per a aprofundir aquells temes que hi ha interès per conèixer i saber, com són el què és, què va ser i què represente el santuari de la Mare de Déu de Balma de Sorita en els nostres dies. Els seus principals historiadors van ser tres: el batlle morellà Gaspar de la Figuera que fou el primer en escriure-la, ja a mitjans del segle XVII en una època d’expansió del santuari; el capellà Mn. Jaume Mateu, rector de Sorita que a principis del XVIII va exposar els seus coneixements històrics en la seua Novena, i finalment, el canonge sorità Mn. Ramon Ejarque l’any 1934 mort a principis de la Guerra Civil. Tots van veure la necessitat d’escriure les seves obres i dedicar-les a major honor i glòria de la Santíssima Verge de la Balma, salut dels malalts i consoladora dels afligits, en uns temps en què ni la medicina ni la psicologia no estaven gens desenvolupades.

Quan des del Centre d’Estudis se’m va demanar emprendre aquesta tasca els vaig manifestar els meus seriosos dubtes. I és que tenia constància que la història de la Balma era cosa difícil i complexa per la gran quantitat d’autors que han intervingut en ella, de tot el qual he hagut d’expressar dins l’obra excuses per no poder incloure tots els escrits que s’han fet. I és que considerem que el pitjor que se li pot dir a un escriptor és que hagi oblidat algun fet o dada important, que sigue sectari, o que no s’hagi pogut expressar prou bé. Això darrer ja depèn dels propis estudis, capacitat o formació intel·lectual, coses imprescindibles per a saber escriure o comunicar-se amb precisió.

Per altra banda hi havia el dilema de què si havie de ser una Guia no podia ser de llarga extensió, però en canvi, calia incloure tot allò que sabíem fins al moment actual. L’estructura havia de ser diferent a la d’un llibre normal, ja que el que preteníem sobretot era aprofundir un poquet més en el saber d’un lloc determinat. Segons aquesta manera d’entendre vam pensar en dividir el contingut en diferents temes, com si fos una visita guiada, fent petites parades en cada lloc i donant la informació necessària de la manera més realista possible. Per un altre cantó vam veure que teníem força informació sobre escrits literaris de la Balma que calia incloure: goigs, Novenes, obres teatrals, i altres diferents tipus d’escrits: llibres, contes, poemes, articles periodístics… Una faenada! Però, poc a poc, i a partir del guió es va anar treballant, exposant, i finalment repassant per veure tot allò que s’havia oblidat i que calia exposar…

Els aspectes més innovadors que hem pogut aportar en aquest escrit, resumidament, són els següents: primerament la descripció geogràfica del relleu que es veu des del santuari, després l’explicació detallada de la nova creu coberta, a continuació l’exposició de les diferents construccions que es van fer al llarg del temps, assenyalant que el moment de més expansió van ser els segles XVI i XVII; la distribució actual de l’hostatgeria i el restaurant, les diferents rogatives i les festes actuals, l’impacte interior i exterior de la Guerra Civil de 1936-38, les diferents fases de construcció de l’ermita, la problemàtica dels “malignes”, i com ja s’ha esmentat, els resums acurats de les principals  obres literàries dedicades a la Balma. Tot això des de la nostra perspectiva que hem procurat que fos el més racional i científica possible com una síntesi del que podem arribar a saber fins als nostres dies. Cal dir que aquesta Guia a part de les fotografies i documents propis que hi hem afegit, hi ha una col·lecció de fotografies professionals i artístiques del Sr. Miquel Àngel Troncho que donen relleu i valor a tot el llibre en general.

Hem d’agrair sobretot la iniciativa a l’amic Ernest Querol del Centre d’Estudis, al Sr. bisbe de Tortosa, per la seva salutació, a la Sra. presidenta de la Diputació de Castelló, a l’alcalde de Sorita, el Sr. Pere Milian que de seguida va promoure l’edició, al Sr. Ricard Martí, historiador sorità pel pròleg i la seua desinteressada col·laboració, i a tots aquells i aquelles que m’han animat i ajudat en la seua realització. Esperem que aquest estiu el puguem tenir a les mans i presentar-lo, si pot ser a la Balma mateix. Ja ens han dit que serà un llibre de curta tirada, però  que hem preparat amb molta estima i dedicació, perquè serveixi per conèixer i apreciar verament el santuari rural de la Mare de Déu de la Balma.

La Balma, 2023. Vista de l’ermita de la Balma des de la calçada. Foto: Miquel Àngel Troncho.

La Balma, 2024. Vista de diferents edificacions del santuari: l’arquet, la gresalla i la cuina vella. Fotografia de l’autor.

Post Views: 2