L’eficàcia no està en controlar-ho tot. Això és el camí de la burocratització i l’eliminació de la iniciativa, la confiança en la gent i del principi de subsidiarietat que indica que les coses s’han d’anar resolent als nivells més baixos possibles. No hi cosa més  desil·lusionadora que el fet de no reconéixer la iniciativa i el protagonisme que et perméteguen sentir com a propi d’alguna manera allò en què intervens.

Ho direm d’una altra manera: el control de tot no és el millor camí per a l’eficàcia. Sol ser la forma de ralentir-ho tot, de posar  entrebancs al funcionament, i de fer que la dinàmica de les coses sigue feixuga i amb poca vivesa. De fer que les coses no vagen, que es facen farragoses i poc dinàmiques. Pesades. Poc àgils.

Encara es podria formular d’una altra forma: la millor forma de control és aquella que es preocupa perquè cadascú en el seu estament, nivell o activitat pugue exercitar la qualitat i el benfer. Això implica confiança en les persones i potenciació de les seues capacitats en lloc de ser una llosa castradora que va ofegant la il·lusió.

Retirar la iniciativa implica també perdre la responsabilitat. El que no es pot pretendre és no delegar la iniciativa i exigir-ne la responsabilitat. Això és un vici massa de política mediocre i escarransida.

Julià Pastor

Post Views: 11