Els noms designen, els noms identifiquen. Els noms són paraules (palaures que en diríem a la comarca) de valor i transcendència. Els articles hi introdueixen especificació, determinen, modifiquen els noms, els acoten, els realcen…I no és lícit ni moral desproveir de l’article els topònims que el contenen.

Vegeu que no és el mateix dir terra que la Terra, i que fóra greument escandalós que algú digués Castilla Mancha en comptes de Castilla -La Mancha. Sabem que no és el mateix dir o escriure mata que la Mata, com no és el mateix Cuba que la Cuba. I aixina, un cas rere una altre, podríem fer-ne una llarga i simpàtica llista.

Diu la Gramàtica Normativa Valenciana que no és possible establir unes normes precises per a regular els casos en que s’utilitza l’article als topònims i que és la tradició qui estableix l’ús dels articles davant dels topònims. Els noms de les poblacions van majoritàriament sense article, però en certs casos s’usen precedits de l’article. Tal és el cas de la Todolella.

El topònim “la Todolella” que designa el poble des de la seua primera aparició en un document oficial, del 6 de maig de 1246, quan s’atorgà la carta pobla del Forcall, en la que, tot i estar redactada en llatí, apareix amb la forma de la Todolella, tal com proposem: “et sic dividunt hereditates de la Todolella”.

També diversos documents notarials del segle XIV empren la denominació amb l’article la. Es tracta de documents estudiats pel professor Eixarc Frasno i publicats al programa de festes de la Todolella de 1988. Són els documents: Pau i Treva, de març de 1392; Afermament de teixidor, d’agost de 1397; i Arrendament de la Carnisseria, de 8 de maig de 1399. En tots ells, el notari fa servir la Tudolella per referir-se a la nostra vila. S’hi esmenten els “veyns/vehins de la Tudolella”, la “vila de la Tudolella”, el “loch de la Tudolella”…

Així mateix, un altre document notarial també estudiat i publicat pel professor Eixarc, datat a 21 de novembre de 1671, es refereix al Justícia de la Todolella, Gregori Llop. Evidenciant, una volta més, l’ús de l’article al topònim.

També a altres documents de la mateixa època (any 1676), com el del rector Melchor Dolz, que escriu de sí mateix que és “rector primer de la parrochial de la Todolella”, com es veu a esta fotografia.

Tenim també una prova epigràfica del segle XVI (any 1555), instal·lada ara al pati del Castell, procedent de la troballa a una casa particular de la vila i donat pel seu propietari al del Castell. D’altra banda,el diccionari normatiu l’Acadèmia Valenciana de la Llengua recull l’ús de l’article al topònim. Així mateix el recullen el diccionari Alcover-Moll i tota la resta de diccionaris referits a l’àmbit de la llengua pròpia i històrica dels valencians, sistema lingüístic compartit amb altres territoris de l’antiga Corona d’Aragó.

El nom escrit en valencià, la Todolella, acull la normativa lingüística i toponímica moderna, manifestada en tots els àmbits socials, especialment des del període històric de la Constitució espanyola i l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana. De manera que forma part ja de tots els camps comunicatius, educatius, socials, religiosos, festius i cívics. Tant en la comunicació oral com escrita, senyalètica i administrativa, a nivell local, nacional i internacional. Conseqüentment, els gentilicis proposats per al poble són, indiferentment i amb ús segons el registre emprat en cada cas:

1) tolellà,tolellana, tolellans, tolellanes.Com és d’ús habitual entre els propis tolellans.

2) todolellà, todolellana, todolellans, todolellanes. Com recull el propi Diccionari Normatiu Valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i tota la resta de diccionaris referits a l’àmbit de la llengua pròpia i històrica dels valencians, sistema lingüístic compartir amb altres territoris de l’antiga Corona d’Aragó.

Amb el màxim respecte a l’herència de les generacions de la Todolella i sobretot a la llengua pròpia que conviu en la societat actual amb altres llengües, comptant amb l’hàbit administratiu present i futur, cal que sigue oficialment reconegut el nom amb l’escriptura del mot original, la denominació la Todolella, amb la seua pronúncia natural.

Els noms, els articles, la seua normalització, no haurien de tenir color polític ni ser objecte de partidisme. Amb la convicció i certes a que la normalització del nom de la vila, ha de ser a la Todolella un element d’acord i unió entre tots els membres del consistori i de tots els tolellans -residents o no-sense excepció i amb l’ànim de promoure’n este esperit, hi presentarem una moció d’ací a pocs dies per tal de començar el camí de normalització del seu nom, millor dit,del seu article. Esperem que no acabe ací la llista de noms de pobles normalitzats a la nostra rodalia i que, per exemple, el Forcall i Sorita puguen iniciar també ben prompte la via de la normalització.

Post Views: 1